Avís
Es denomina avís[1] a les gassetes manuscrites o informes que un escritor del XVII elaborada en la Cort i enviava per correu de postes a algun noble distant de la mateixa per a mantindre-li enterat de tot quant d'interés ocorria en ella. Estos escritors rebien a canvi d'això un estipendio variable. Per això els redactors d'avisos són considerats els antecessors dels actuals periodistes. Entre els més importants redactors que cal nomenar estan Andrés d'Almansa, Jerónimo de Barrionuevo i José Pellicer de Ossau.[2]

Començos
Des de principis del XVI, Venècia tenia correspondències manuscrites en les quals s'informaven tots els events importants en Europa. En Alemània, la casa del banc Fugger va publicar un periòdic escrit que contenia les notícies polítiques i comercials més interessants. Anglaterra tenia les seues notícies en mà, els seus cridats "bolletins informatius", que varen ser enviats als comtats i a on els casos judicials varen ser descoberts i comentats lliurement.
Estes cartes varen permanéixer cinquanta anys despuix de l'invenció del periòdic. Durant les guerres de religió que varen destrossar el XVI, les notícies en la mà eren verdaders libelos, instruments de guerra en mans dels partits, i els seus autors varen ser perseguits sense treua pels decrets del parlament i les ordenances reals, que duyen les penes més severes contra ells i les seues emissores.
En França, els grans senyors tenien el seu periodiste de curta vida o responsable, que era responsable d'informar-los sobre tots els escàndals i totes les aventures picantes de la ciutat. Mazarino pagava dèu lliures al més a un home cridat Portal, per a "donar-li notícies cada semana". Hi havia dos tipos de novelistes: els novelistes aficionats de "boca" eixercien la seua activitat verbal en els llocs més concorreguts de París, arreplegaven varis rumors i revelaven els "secrets del gabinet de príncips": el jardí de Luxemburc, el Gran Saló del Palau, el Jardí de les Tullerías, el del Palau Real, etc.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Brendan Dooley, « De Bonne Main : els pourvoyeurs de nouvelles à Rome au Plantilla:S- », Annales. Histoire, sciences socials, 1999, vol. 54, n.º 6, p. 1317-1344.
- François Moureau, Éd. Répertoire dones nouvelles à la main : dictionnaire de la presse manuscrite clandestine, XVI<sup>i</sup>–XVIII<sup>i</sup> siècle, Oxford, Voltaire Foundation, 1999.
- François Moureau, De Bonne Main. La communication manuscrite au Plantilla:S-, Paris et Oxford, Universitas et Voltaire Foundation, coll. «Bibliographica», 1993.
- Frantz Funck-Brentano, Figaro et ses devanciers, avec la collaboration de Paul d'Estrée. Ouvrage contenant seize planches hors-texte, Paris, Hachette, 1909.