Atribis

Atribis, nom helenizado de l'antiga ciutat que va ser capital del X nomo del Baix Egipte.^[1]^[2] És també coneguda com "El Gran Bou Negre".

Este jaciment, conegut pels arqueòlecs com Tell Atrib, es troba just al noreste de la ciutat de Banha, en el tossal de Kom Sidi Yusuf. La ciutat es troba a uns 40 quilómetros al nort d'El Caire, en la vora oriental del braç del Nilo Damieta.

Va estar ocupada principalment durant les époques ptolemaica, romana i bizantino.^[2]

La divinitat venerada en Atribis va ser Jentejtai, deu cocodril assimilat posteriorment a Horus.

Noms

Nomene egipcíac: Hut Heryib o Hut Ta-heryibt.
Nom grec: Ἄθλιβις o Ἀθάρραβις: Athribis.
Nom copto: Ⲁⲑⲣⲏⲃⲓ: Athrebi.
Nom àrap: Tell Atrib.

Restants arqueològics

El faraó Ramsés II va erigir varis obeliscs; un d'ells, restaurat, es troba en el Museu Arqueològic de Poznan, en Polònia;
la tomba de la reina Tajut, esposa de Psamético II;
un temple erigit pel faraó Ahmose II;
varis temples del periodo grec i romà;
la ciutat grecorromana.

Vore també

Referències

↑ Athribis apareix en Herodoto ii. 166, Ptolomeo iv. 5. § § 41, 51, Història Natural de Plinio 9.11 o Esteban de Bizancio sv.
↑ ^2,0 ^2,1 Mysliwiec, 2013, p. 45-59.

Bibliografia

(1992).«Polish-Egyptian Excavations at Tell Atrib in 1991».Polish Archaeology in the Mediterranean.3
(2013).«Archaeology Meeting Geophysics on Polish Excavations in Egypt».Studia Quarternaria.30(2)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Atribis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Athribis apareix en Herodoto ii. 166, Ptolomeo iv. 5. § § 41, 51, Història Natural de Plinio 9.11 o Esteban de Bizancio sv.

[FOOTNOTEMysliwiec2013{{{c}}}45-59-2] 2,0 ^2,1 Mysliwiec, 2013, p. 45-59.

[1]

[2]