Arranqueu les llavors, fusileu als chiquets

Arranqueu les llavors, fusileu als chiquets és una novela de l'autor japonés Kenzaburō Ōi publicada en Japó en 1958 per Kodansha International. És la primera novela de Ōi, escrita quan tenia 23 anys.

Publicada en Espanya en 1999 per Anagrama i en 2004 per Edicions Foli.

Trama

La novela relata les experiències de 15 adolescents redactors procedents d'un reformatori durant la Segona Guerra Mundial, els chicons (incloent al narrador anònim i el seu germà) són evacuats cap a un remot llogaret en les montanyes (la descripció de les quals recorda a la regió de Shikoku en la que Ōi va passar la seua infància) per a viure i treballar. A la seua arribada els adolescents troben el llogaret afectat per la pesta, en montons de cadàvers animals en estat de putrefacció contaminant l'atmòsfera. Poc despuix de l'arribada dels jóvens, els parracs fugen de la pesta a un poble veí, bloquejant el llogaret per a evitar la fugida dels chicons, deixant-els abandonats a la seua sòrt.

Al grup s'unixen un jove coreà cridat I, un desertor de l'eixèrcit japonés i una chiqueta que va ser abandonada en un graner, despuix de la mort de la seua mare. Els chicons tracten de traure el màxim profit a la seua situació; I els ensenya a caçar aus, lo que resulta en alegre festival de la caça, i el narrador troba l'amor en la chiqueta. No obstant la seua situació canvia en pocs dies, la chiqueta mor per la pesta, el germà del narrador fuig cap al bosc (i presumiblement mor), i finalment els parracs retornen trobant-se furiosos al vore l'estat del llogaret, no obstant temerosos de les represàlies en cas que la veritat sobre l'abandó dels chicons poguera aplegar a saber-se pels encarregats, els parracs assessinen al desertor i coaccionan als jóvens i els oferixen aliment. Tots els chicons accedixen paulatinament, en excepció del narrador. Al final de la novela, ell ple de ràbia és perseguit en l'obscuritat del bosc pels parracs.