Aqüeducte de Morella

El aqüeducte de Morella, també conegut en valencià com Aqüeducte de Santa Llúcia o Séquia Real, se situa en el municipi de Morella (província de Castelló, Espanya).

Aqüeducte de Morella

Es tracta d'una infraestructura hidràulica d'estil gòtic valencià construïda entre els sigles XIII i XIV.

Història

En 1273, Jaime I donó el manantial de la font de Vinachos per a l'abastiment d'aigua a la ciutat de Morella, que fins a llavors solament contava en la d'Avellanar i la del Romeu, i en la Bassa del Poll i la Bassa del Prat dins del núcleu urbà.

En 1315, Jaime II va autorisar al Consell de Morella a construir un aqüeducte que duguera l'aigua de la font de Vinachos fins al Pla de Sant Llàcer (o de Santa Llúcia). En 1338 es va construir la successió actual d'arcs i en 1359 es va conseguir que l'aigua aplegara al Pla del Sol (hui Font Vella).

A lo llarc de l'història, l'aqüeducte ha tingut que ser reparat en diverses ocasions. En 1391 varen caure alguns arcs pròxims a l'ermita de Santa Llúcia, que varen ser reparats per Guillem Palma. En 1421 es varen destinar algunes cantitats econòmiques per a les obres dels arcs de la Pedrera. I en 1739 de nou es varen fer obres de reforç de murs. Encara en 1845 l'Ajuntament de Morella apelava a la reconstrucció dels trams caiguts.

A mitan del XX, es modernisa la canalisació introduint un tubo de polietileno en el túnel per a evitar les pèrdues d'aigua. L'us d'esta canalisació per al rec agrícola és conegut fins als anys 1960. En 1992, els moviments de terres de l'obra de la nova carretera destruïxen un gran tram de canalisació enterrada, perdent-se qualsevol rastre de l'inici de l'aqüeducte.

En 2006 va ser declarat be d'interés cultural, en categoria de monument.

Descripció

Es tracta d'un aqüeducte que permetia l'arribada d'aigua des de l'aqüífer de la font de Vinachos a la plaça de la Font, en el núcleu urbà de Morella, a on es localisa l'aljibe. A lo llarc del recorregut de l'aqüeducte, la solució estructural es va adaptant a la topografia. Aixina, a on les curves de nivell ho permeten, l'obra es recolza directament sobre el terreny, creant una gran canalisació de mampostería que són els túnels. Pel contrari, quan és necessari salvar una vall, s'alcen grans estructures d'arcs sobre les que continua la canalisació. Són obres llineals d'arcs de mig punt i ogivals, realisats en mampostería i sellars, que donen l'altura que possibilita el discórrer de l'aigua. Existixen dos trams d'arcs, el de la Pedrera i el de Santa Llúcia. Una volta en el núcleu urbà, l'aigua aplega al aljup en la plaça de la Font.

Partixes integrants

Vista de l'aqüeducte des de la muralla de Morella.

• Font de Vinachos: és el punt de captació d'aigua de l'aqüífer, i que actualment és un abrevadero per a ganado.
• Túnels: trams enterrats composts per dos parets de mampostería paraleles, cobertes per una volta de mig canó, per l'interior del qual discorria l'aigua sobre un renc de canals de pedra tallada. No es conserven tots els trams.
• Arcs de Santa Llúcia: compost per dos séries superpostes d'arcs ogivals, té una llongitut de 120 metros, una gruixa d'1 metro i una altura de 14,50 metros. Realisats en sillería i mampostería.
• Arcs de la Pedrera: compost per dos séries superpostes d'arcs (els del cos inferior són ogivals, i els del superior de mig punt), té una llongitut de 140 metros, una gruixa d'1 metro i una altura de 13 metros. Realisats en sillería i mampostería.
• Aljibe: depòsit de grans dimensions i frontera monumental, sobre el que es troba la plaça Vella, que conserva el paviment medieval de pedra enrastrillada. De la frontera del aljup ix un caño que abocava l'aigua als abrevaderos, que es troben molt deteriorats.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aqüeducte de Morella.
• Este artícul incorpora text del BIC [1] archivat en Wayback Machine. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana