Un anunci[1] és un soport visual, auditiu o audiovisual de breu duració que transmet un mensage, generalment centrat en un producte o en un servici, en fins publicitaris. En Hispanoamèrica s'usa més la paraula comercial de manera coloquial per a referir-se als anuncis publicitaris de radi i televisió, mentres que en Espanya també s'usa cunya.[2] Els anuncis que s'emeten tenen fins comercials (l'eixemple són els anuncis utilisats per la publicitat de servici públic, la publicitat d'institucions o atres tipos de publicitat no comercial). Els anuncis poden estar també al servici de la cridada publicitat política. [3]

Un anunci publicitari, en Rio de Janeiro.

L'anunci publicitari és un mensage que es fa en l'intenció de que les persones puguen conéixer un producte, fet, acontenyiment o alguna cosa similar. Per això, els anuncis publicitaris formen part de les companyies, degut a que els anuncis estan vinculats en un propòsit convincent i estan canalisats a la promoció d'artículs, els productes i els servicis. En ocasions, per a poder rodar un espot publicitari en llocs com la via pública o espais privats, entre uns atres, es necessiten permissos concrets per a realisar el rodage. També el compliment de drets d'image i propietat intelectual.[4][5]

Les característiques dels anuncis varien, segons els mijos:

  • Televisió: és el mig ideal per a la difusió d'estos mensages, ya que es dispon de soport visual.
  • Peça gràfica: pel que fa a la prensa escrita o en revistes, en carir del poder seductor de l'anunci televisiu i del poder d'argumentació que dona la veu en una falca, solen explotar més l'image de marca del producte a vendre; d'igual modo, en la via pública, a on té el fort en que es poden confeccionar anuncis en relleu per a atraure més atenció en el mensage.
  • Anunci digital: els formats digitals han anat evolucionant a lo llarc del temps per a aplegar a prendre gran part del mercat tradicional com els dos anteriors mencionats. Estos anuncis tenen com a objectiu aparéixer en mijos digitals, com pàgines web, rets socials o aplicacions mòvils, utilisant els mateixos formats de vídeo, GIF o peces gràfiques adaptades a estos mijos.[6]

Els anuncis es poden classificar en socials, particulars, comercials, polítics, etcétera.[7][8]


Història

Un dels primers anuncis de televisió de l'història va ser transmés l'1 de juliol de 1941 a les 14:29 hores, en Estats Units. El comercial, que durava tan sol 10 segons, pertanyia a la marca de rellonges Bulova, fundada en 1875. Esta no solament va ser pionera en el món de la publicitat en televisió, sino que també ha passat a l'història per haver fabricat el primer rellonge de bojaca electrònica, el Bulova Accutron

Este espot consistia en una image d'un rellonge sobre un mapa d'Estats Units i una veu en off que dia “America runs on Bulova clave” (Amèrica corre en el temps de Bulova). Va ser emés en WNBT, un canal de Nova York, durant una retransmissió d'un partit de béisbol entre els equips Brooklyn Dodgers i Philadelphia Phillies. En aquella época varen decidir apostar per aquella forma de publicitat per a provar una ferramenta “pionera” en el seu temps

Este comercial va ser un èxit i va generar que moltes companyies seguiren els passos de Bulova, a pesar de que no eren moltes les famílies que contaven en un televisor en la ciutat de Nova York en aquell llavors. Entre estes es trobaven Pa American World Airways, Firestone Tire i Gimbel’s Department Store

L'empresa de rellonges va pagar la sifra de nou dólars per la seua emissió (quatre en concepte de creació de l'anunci i cinc com a taxa per a l'emissora), aplegant tan sol a mil persones, alguna cosa normal tenint en conte que en eixa época eren 4000 les llars d'aquells privilegiats que tenien televisió en la ciutat de Nova York i que podien sintonizarla

Com és llògic, la publicitat en els anys quaranta estava dominada per la ràdio i la prensa, i òbviament Bulova ya havia llançat la seua campanya anteriorment en estos mijos. De fet, el primer anunci de radi dels Estats Units també va ser dels pioners publicistes de Bulova. Un atre gran pas en l'història dels comercials de televisió va ocórrer en la década de 1960. Un eixecutiu de la NBC va sugerir transmetre anuncis d'aproximadament 1 minut de duració durant lo que hui coneixem com a corts comercials, generant una manera molt més efectiva d'aplegar al públic

L'evolució de la publicitat en la televisió seguiria una miqueta a la de la ràdio, plantejant-se en un primer moment com a patrocinis dels programes, pero l'espot va ser lo que de veres va triumfar en ser més barat: els anunciants no imponien els seus criteris com a patrocinadors del programa i ademés els menuts mensages donaven més rendabilitat. Aixina que els resultats varen ser anuncis i més anuncis. Fins que va aplegar la seua regulació, les cadenes organisaven lliurement les seues emissions. Despuix es firmen acorts per a fer compatibles els drets de tots els implicats: cadenes, anunciants i espectadors. L'inversió en publicitat televisiva creixia davant la mirada melancòlica d'atres mijos com la ràdio, revistes o el cine que veen baixar els seus presuposts. En l'arribada de la década de 1960, l'oferta va ser més allà de la demanda, per lo que va ser necessari segmentar el mercat i diferenciar els productes. Es va detindre la producció en massa i varen començar a fabricar-se productes que podien vendre's. La "filosofia de producció" va començar a evolucionar cap a una "filosofia de màrqueting". La publicitat se centra en els atributs, mostrant les ventages del producte i les característiques del segment de mercat seleccionat. Esta tendència continuarà fins a finals del XX (espot de Citroën, 1972). Des de que en juliol de 1941 es va transmetre el primer espot, l'estètica, la narrativa i els recursos varen ser canviant fins que en 1984 es va emetre un dels millors espots televisius de l'història. Est anunciava el llançament del Macintosh 128K d'Apple

Apareix per primera volta en la menuda pantalla lo que hui es denomina storytelling. Ya no es descriu un producte, s'escomença a narrar una història en personages i emocions. Ya no es parla de qualitats, les marques passen a vendre un estil de vida en sí mateixa. Prop del XXI, encara que la publicitat seguix centrada en el producte, l'enfocament ya no enllaça tan directament en els atributs. El consumidor té més informació, està més format i busca alguna cosa més que bones prestacions. Les marques busquen que el consumidor s'identifique en elles. Va aplegar l'any 2000 i els publicistes varen canviar, ya que es varen donar conte de que l'associació d'emocions és més forta i duradora en la ment del consumidor que el recort d'atributs. Calia fer sentir en la publicitat, i BMW va llançar una campanya en este sentit que marcaria una fita. En conseqüència de la revolució de la web, l'auge de les rets socials, el naiximent de la figura del prosumidor, la comunicació bidireccional marca i client, la microsegmentacó del mercat de forma casi individualisada, la hiperconectividad, la societat multipantalla, la publicitat i les accions de màrqueting seguixen adaptant-se i ara estan totalment centrades en el consumidor. Perque el consumidor ara té més poder de decisió que mai; per això se li demana que opine, creu i participe[9]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «anuncio, publicidad o comercial, mejor que spot» (en es-es). www.fundeu.es. Consultat el 29 de diciembre de 2018.
  3. ↑ Trabajo universitario "La influencia del marketing político en la intención de voto del elector joven entre 18 y 25 años de los NSE B y C pertenecientes a la ciudad de Lima en relación a la presidencia del Perú, año 2016", elaborado para la Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC) https://repositorioacademico.upc.edu.pe/
  4. ↑ Rodriguez, Xerman (2026-01-12). «[https://35mm.es/que-permissos-necessiten-rodar-espot-publicitari/ ¿Quins permissos es necessiten per a rodar un espot publ icitario?]» (en es). Treintaycinco mm. Consultat el 2026-02-26.
  5. ↑ González Martín, Juan Antonio (1996). Teoría general de la publicidad, Fondo de Cultura Economica de España, S.L..
  6. ↑ Español Domínguez, Cristina(2023).«Marketing Digital: La publicidad in-feed».Consultat el 2026-02-26.(en es-es)
  7. ↑ Romero, A. (2025-01-24). «¿Qué tipos de publicidad existen? Características y elementos esenciales» (en es). Periodico PublicidAD. Consultat el 2026-02-26.
  8. ↑ Quitar
  9. ↑ «Historia de la publicidad V: La publicidad en la era televisiva» (en es-es). blog.microbio.tv. Archivat des de l'original, el 30 de noviembre de 2020. Consultat el 11 de diciembre de 2020.

Enllaços externs