Anex:Patrimoni de la Humanitat en Etiopia

Bens culturals i naturals

Etiopia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

  Parc nacional de Simien
Be natural inscrit en 1978.
Localisació:   Amhara
L'erosió secular massiva ha creat en el replanell etíope un dels paisages més espectaculars del món en picos, valls fondes i precipicis escarpados que alcancen els 1.500 metros de profunditat. El parc servix de refugi a espècies animals extremadament rares com el babuino gelada, el rabosot de Simien i el ibex walia, una cabra montesa que no es troba en cap atre lloc del món. (UNESCO/BPI)[1]
  Iglésies tallades en la roca de Lalibela
Be cultural inscrit en 1978.
Localisació:   Amhara
Situades en una regió montanyosa del cor d'Etiopia, en les proximitats d'un llogaret tradicional de cases redones, les onze iglésies migevals d'esta “Nova Jerusalem” del sigle XIII varen ser excavades i esculpidas en la roca. Lloc sagrat de la cristiandad etíope, Lalibela seguix sent hui en dia un centre de devoció i pelegrinage. (UNESCO/BPI)[2]
  Fasil Ghebi, regió de Gondar
Be cultural inscrit en 1979.
Localisació:   Amhara
La ciutat fortificada de Fasil Ghebi va ser la residència de l'emperador etíope Fasilides i dels seus successors en els sigles XVI i XVII. Un recint amurallado de 900 metros de perímetro alberga palaus, iglésies, monasteris i edificis públics i privats d'estil molt peculiar, marcat per influències àraps i índies i metamorfoseado per l'estètica barroca introduïda en la regió de Gondar pels misionero jesuïtes. (UNESCO/BPI)[3]
  Entanque baix del Awash
Be cultural inscrit en 1980.
Localisació:   Afar
La vall baixa del Awash posseïx un dels més importants conjunts de jaciments paleontológicos del continent africà. Els restants d'homínits trobats en este lloc –alguns dels quals daten de quatre millons d'anys arrere– han proporcionat senyes essencials sobre l'evolució de l'espècie humana, que han modificat la nostra visió de l'història de la humanitat. La troballa més espectacular va tindre lloc en 1974, quan es varen descobrir 52 fragments òsseus que varen permetre la reconstitució de l'esquelet de la célebre “Lucy”. (UNESCO/BPI)[4]
  Tiya
Be cultural inscrit en 1980.
Localisació:   Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sur
Dels 160 llocs arqueològics descoberts fins a la data en la regió de Sodo, al sur de Addis Abeba, el de Tiya és un dels més importants. Posseïx 36 monuments, entre els que figuren 32 esteles esculpidas en representacions d'espases i símbols enigmàtics. Estes esteles són els vestigis d'una cultura etíope protohistòrica que no s'ha pogut datar en precisió. (UNESCO/BPI)[5]
  Aksum
Be cultural inscrit en 1980.
Localisació:   Tigray
Ubicades prop de la frontera septentrional d'Etiopia, les ruïnes de la ciutat de Axum senyalen l'emplaçament del centre del poder etíope en l'Antiguetat, quan el regne del mateix nom era el més poderós dels estats situats entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia. Les ruïnes colossals de Axum daten dels sigles I a XIII i comprenen obeliscs monolítics, esteles jagantesques, sepultures reals i vestigis d'antics castells. Molt temps en acabant de que es consumara la decadència política de la ciutat (cap al sigle X), les cerimònies de coronació dels emperadors etíope se seguien celebrant en esta ciutat. (UNESCO/BPI)[6]
  Entanque baix del Omo
Be cultural inscrit en 1980.
Localisació:   Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sur
Situat prop del llac Turcana, la vall baixa del Omo és un lloc prehistòric de fama mundial. En este lloc s'han trobat numerosos fòssils –en particular, els restants del homo gracilis– que revisten una importància essencial per a l'estudi de l'evolució del ser humà. (UNESCO/BPI)[7]
  Harar Jugol, la ciutat històrica fortificada
Be cultural inscrit en 2006.
Localisació: Harari
La ciutat històrica fortificada de Harrar es troba emplaçada en un replanell tallat per colls profunts i circundada per un paisage de sabana i zones desérticas. Les muralles que rodegen esta ciutat musulmana varen ser construïdes entre els sigles XIII i XVI. S'ha dit que Harrar és la quarta ciutat santa de l'Islam, ya que posseïx 82 mesquites –tres de les quals daten del sigle X– i 102 santuaris. L'aspecte més notable del patrimoni cultural d'esta ciutat és el disseny excepcional de l'interior de les seues cases. La repercussió de les tradicions africanes i islàmiques en la concepció dels tipos d'hàbitat i del pla d'ordenació urbana ha contribuït al caràcter particular i únic d'esta ciutat. (UNESCO/BPI)[8]
  Paisage cultural de Konso
Be cultural inscrit en 2011.
Localisació:   Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sur
És un lloc àrit de 55 km² que conté terrats i murs de pedra i assentaments fortificados en el altiplano de Konso, en Etiopia. Constituïx un eixemple espectacular d'una tradició cultural viva des de fa 21 generacions (més de 400 anys) adaptada a un ambient sec i hostil. El paisage demostra els valors comuns, la cohesió social i els coneiximents en ingenieria de les seues comunitats. També conté estàtues antropomórfiques de fusta, agrupades per a representar a membres respectables de les comunitats i simbolisar acontenyiments particularment heròics, que són testimonis vius excepcionals de tradicions funeràries que estan desapareixent. Algunes esteles en els pobles expressen un complex sistema per a simbolisar les defunció de generacions de líders. (UNESCO/BPI)[9]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Etiopia

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Etiopia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 27 de decembre de 2012,[10] ha presentat els següents llocs:

  Parc nacional del Mont Bele

Be natural

Propost en 2008

  Lloc Històric Cultural i Religiós de Dirre Sheikh Hussein

Be cultural

Propost en 2011

  Holga Sof Omar: Patrimoni Natural i Cultural (Sof Omar: Cuevas del misteri)

Be mixto

Propost en 2011

  Paisage mixt Natural i Cultural de Gedeo

Be mixto

Propost en 2012

  Lloc Arqueològic de Melka Kunture i Bachilt

Be cultural

Propost en 2012

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
  Yeha 1978–1981 K
  Parc nacional de Abijatta-Shalla 1979–1981 N

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Etiopia té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

  Festa commemorativa de la troballa de la Verdadera Santa Creu de Crist
Be immaterial inscrit en 2013.
La festivitat de Maskel se celebra en tota Etiopia el 26 de setembre per a commemorar l'exhumació de la Verdadera Santa Creu de Crist. Les celebracions donen començ en la preparació de la Damera, una foguera de forma cònica erigida en la plaça Maskel d'Adís Abeba. La Damera està formada per un montó de troncs rodejat de fas de branques i teas, que s'adornen en yerba fresca i margarites d'Abissínia que simbolisen l'Any Nou. Centenars de mils de persones procedents de diferents comunitats acodixen a la plaça, mentres que els sacerdots, revestits en ornaments de colors vistosos, entonen himnes, reciten pregàries i eixecuten davant la foguera una dansa rítmica única en el seu gènero. La cerimònia aplega al seu moment culminant quan encén la foguera el patriarca de l'Iglésia Ortodoxa Tewahedo. La festa de Maskel la celebren els habitants de tot el país, siguen cuales siguen la seua edat, sexe, idioma o pertinença ètnica. Els participants creuen que obtindran recompenses espirituals gràcies a la seua presència en esta celebració i a la bendició rebuda en la Santa Creu. Les parròquies locals eixerciten un paper essencial en la salvaguardia de l'element i la coordinació de les comunitats. La festivitat és un event que propicia el agrupamiento de les famílies i la tornada al país dels treballadors emigrats, lo que dona lloc a reunions que generen tota una afluència de diners, informació i idees noves des dels centres urbans cap a les zones rurals. Abans de la celebració de la festa es deuen resoldre tant les querelles personals com els litigis socials. Aixina, en el seu esperit de reconciliació, cohesió social i coexistència pacífica, la festivitat de Maskel oferix als etíops una ocasió per a fomentar la seua vida espiritual. (UNESCO/BPI)
  Fichee-Chambalaalla, festa de celebració de l'Any Nou del poble sidama
Be immaterial inscrit en 2015.
Fichee-Chambalaalla és la festa de celebració de l'Any Nou de l'ètnia sidama. Segons la tradició oral d'este poble, en esta festa es commemora el fet de que una dòna sidama, despuix d'haver contret matrimoni, vinguera tots els anys a visitar als seus pares i parents duent-los buurisame, una preparació culinària feta en falsa banana, sagí i llet, per a que la compartiren en els seus veïns. Esta commemoració s'ha convertit en un símbol d'unitat del poble sidama i cada any els seus astròlecs determinen la data exacta de la seua celebració, comunicant-la ulteriorment a tots els clans que componen esta ètnia. Durant tota la festa tenen lloc events colectius, com a interpretacions de vores i balls ancestrals, en els que participen tots els sidamas sense distinció de sexe, edat o condició social. El primer dia de la festa els chiquets van de casa en casa per a felicitar als seus veïns, que els oferixen plats de buurisame a canvi dels seus bons desijos. La celebració de l'Any Nou oferix als caps de clan una ocasió per a dispensar els seus consells als sidamas: esforçar-se en el treball, respectar als majors i ajudar-los, no talar les espècies d'arbres endèmics, no caure en la mendicitat ni en la indolencia, no alçar falsos testimonis i no furtar. Aixina, la festa de Fichee-Chambalaalla propicia l'equitat, el bon govern, la cohesió social, la coexistència pacífica i l'integració entre els clans del poble sidama i les diverses ètnia d'Etiopia. Els pares transmeten als seus fills esta pràctica cultural tradicional no només oralment, sino també per mig de la participació efectiva en els events que tenen lloc durant la celebració de la festa. Les dònes, en particular, transmeten a les seues filles i a les jóvens dels seus respectius llogarets els coneiximents i competències pràctiques que posseïxen sobre la preparació del buurisame i la confecció de pentinats. (UNESCO/BPI)
  El gada, sistema sociopolític democràtic autòcton del poble oromo
Be immaterial inscrit en 2016.
El gada és un sistema tradicional de gobernanza del poble oromo d'Etiopia que s'ha anat establint paulatinament a partir dels coneiximents adquirits a lo llarc de generacions. Regula les activitats polítiques, econòmiques, socials i religioses comunitàries, aixina com la solució de conflictes, les indemnisacions per danys i perjuïns i la protecció dels drets de la dòna. També actua com a mecanisme per a fer respectar els comportaments ètics, la cohesió social i l'expressió de les pràctiques culturals de la comunitat. Este sistema –ensenyat pels coneixedors de l'història oral– es basa en l'existència de cinc classes, entre les que figura la classe dirigent constituïda per un president, un conjunt de responsables i una assamblea. Dins de cada classe hi ha una série de graus pels que es va alvançant fins a aplegar a la jefatura, que es va assumint per tanda cada huit anys. La pertinença a una classe està oberta als hòmens els pares dels quals ya formen part d'ella, mentres que a les dònes se'ls consulta sobre les decisions que atañer als seus drets. Els coneixedors de la tradició oral impartixen ensenyança sobre història, lleis, rituals, càlcul del temps, cosmologia, mits, normes de comportament i funcions del sistema gada. Les reunions i cerimònies dels oromos se celebren a l'ombra d'un sicomor, que és el símbol del gada, pero els clans importants han credo centres i espais ceremoniales en funció dels seus respectius territoris. Els coneiximents vinculats a esta pràctica cultural es transmeten als chiquets en la llar i en l'escola. (UNESCO/BPI)[11]

Referències

Enllaços externs

Commons


Referències