Anex:Iruña-Veleia/Troballes2006/Supost Calvari del sigle III d'Àlaba

Artícul principal → Polèmica sobre les troballes epigràfiques de Iruña-Veleia en 2006.

Es tracta d'una representació de Jesús crucificat gravada en una chicoteta peça ceràmica de dèu centímetros quadrats. En l'escena del mont Gólgota, junt a Jesús crucificat, apareixen els lladres Dimas i Jestas, aixina com dos figures que podrien representar a la Verge i Sant Joan. En la part superior de la creu es llig l'epitafi RIP (requiescat in pastura, descanse en pau).

El calvari va ser datat en el III per l'equip del jaciment, que dirigia l'arqueòlec Eliseo Gil, és dir que es tractaria d'un calvari tres sigles més antic que el trobat en les catacumbes de Roma, de el VI, considerat fins a 2006 la representació de Jesús crucificat més antiga del món (-?- Marfil de Londres +420). La veracitat d'esta datació ha segut supostament corroborada per investigadors holandesos i francesos que haurien aplicat a la peça proves d'accelerador de partícules i atres tècniques de laboratori.

RIP

La peça va aparéixer junt a atres dibuixos de crucifixions de deus pagans i texts cristians del tipo pater noster. Lo extraordinari d'esta peça consistiria que la representació de Jesús en la creu és una innovació constantiniana, i la seua principal anomalia precisament el "RIP, ya que és contrari a la fe cristiana en la resurrecció, i s'haguera esperat en tot case el clàssic INRI. El mateix dia de conéixer-se per la prensa la fotografia de la peça (14-6-2006), l'epigrafista Alicia M. Vora, de l'Universitat Autònoma de Madrit, va cridar l'atenció sobre esta greu anomalia teològica.

L'equip d'Eliseo Gil descriu aixina el ostracon:

Calvari complet. Creu principal en figura humana esquemàtica en ella, realçada en dos traços paralels als costats i tres, més menuts, sobre el cap del personage (interpretats per alguns com un RIP). Als costats dos creus més chicotetes en les seues respectives figures humanes esquemàtiques. Baixe la creu principal dos chicotetes figures humanes esquemàtiques ¿orantes? Més avall, dos llínees paraleles ¿un camí? en dos figures humanes esquemàtiques? representades una de peu? i una atra tombada?

La presència de tal inscripció fa difícil sostindre l'autenticitat del grafit, motiu pel qual els veristas sugerixen atres llectures, negant per eixemple que la primera lletra siga una <R>.

L'informe de la comissió d'experts sobre els motius iconográficos de caràcter cristià, encarregat al professor Giuliano Volpe, de l'Universitat de Foggia, assessorat pel professor Carlo Carletti, de l'Universitat de Bari, especialista en epigrafia cristiana, i pel professor Fabrizio Bisconti, de l'Universitat de Roma 3, iconógrafo, indicava que

L'element creu, àmpliament atestat entre els grafits, no és compatible en un periodo tan antic [sigle III], pero la qüestió més singular se centra en el fet de que es tracta de creus vestides, és dir es tracta en realitat de <o>crucifixos</o> que, com és ben conegut, apareixen únicament a mitan del sigle V d. C. Ademés, en algun cas, es varen gravar figures als costats del crucifix (¿Longino, María Magdalena?), la presència del qual nos duria cap al moment bizantí o, més correctament, al medieval.

En conclusió, els experts sostenien que les representacions d'elements cristians en les peces analisades eren en tota evidencia falsificacions, en algun cas pedestres, fetes en época moderna, molt provablement contemporànea de les troballes.