Amenaça dels embassaments del Dniéper
Els embassaments del riu Dniéper en Ucrània suponen una amenaça significativa d'un desastre provocat per l'home a gran escala si els seus preses fallen. Semblant amenaça és típica en els assuts hidràulics; no obstant, els embassaments del Dniéper són especialment perillosos per les condicions geogràfiques, aixina com per les conseqüències del accident de Chernóbil i atres amenaces migambientals relacionades en l'energia nuclear en la regió.

Mentres que els estudis de seguritat de cada assut es porten a terme regularment i hi ha afirmacions públiques sobre la condició de cada assut individual en moltes ocasions,[1] fins ara no s'ha fet un anàlisis conjunt de la seguritat total de totes les preses com un sistema o dels perills que causaria un assut danyat. Vàries possibilitats diferents que podrien ocórrer en cas que es danyara l'assut prediuen que les catàstrofe només variarien en escala (tenint en conte que una dels assuts de fet es trencara). Segons les pijors prediccions i prenent en consideració la contaminació radiactiva encara existent, l'accident en un assut supondria una gran amenaça per a significatius territoris d'Ucrània, i, possiblement, la conca del mar Negra.
Els embassaments
editarDurant l'época soviètica, la part ucraniana del curs del riu Dniéper va ser transformada en un sistema de centrals hidroelèctriques en formar-se cinc embassaments o llac artificials. Enumerats corrent avall, estos embassaments són:
- Embassament de Kiev (també conegut com el "mar de Kiev")
- Embassament de Kaniv
- Embassament de Kremenchuk
- Embassament de Dniprodzerzhynsk
- Embassament del Dniéper
- Embassament de Kajovka
La creació dels embassaments va impulsar significativament l'indústria energètica soviètica i va crear una ruta d'aigües profundes a lo llarc del riu, anteriorment no navegable en algunes seccions. No obstant, en disminuir la velocitat del cabal (vore el riu Irpin), els embassaments varen causar problemes migambientals com els canvis adversos en l'equilibri de la vida aquàtica, l'erosió costera i molts uns atres. L'evacuació de territoris significatius ara coberts pels embassaments va ser costós, i més vesprada, el sistema va provar que era econòmicament poc efectiu,cita requerida conforme les aigües dels embassaments varen començar a inundar importants objectes, principalment minas en la regió de Nikopol.
El risc d'inundacions catastròfiques
editarCom uns atres embassaments, els de el Dniéper suponen una amenaça potencial de causar grans inundacions si fracassen els seus assuts. Semblant dany pot ser infligido per un poderós desastre natural (com un terremot), un desastre provocat per l'home, o un atac delliberat per terroristes o forces enemigues en temps de guerra.
Els assuts se supon que són suficientment forts com per a sobreviure a les amenaces terroristes i naturals. Tant els seus esquemes de construcció i els esforços del govern es dirigixen a este objectiu. Per eixemple, alguns ingeniers garantisen que cada assut del Dniéper sobreviuria a un terremot (al nivell habitual en esta regió), caiguda de meteorits o d'accident aéreu. Hi ha també contramedidas contra les inundacions catastròfiques i el mal funcionament dels assuts. Les autoritats presten una atenció significativa a la salvaguarda dels assuts i els ponts a través d'unitats especials del Ministeri de l'Interior i atres agències de seguritat.[2]
No obstant, els embassaments del Dniéper suponen una amenaça o risc especial pel fet de que formen una cascada en una distància anormalment talla entre elles. En el cas de que fallara una dels assuts superiors, l'inundació massiva impactaria en els atres assuts en unes poques hores, i en conseqüència lliberaria els embassaments inferiors en la mar Negra. Un desastre paregut va ocórrer en l'assut de Banqiao, lo que va donar com a resultat en una cascada de fallo de 62 assuts.
En cas que falle un assut, les inundacions podrien devastar zones intensament poblades al voltant de Dnipropetrovsk, Zaporizhzhia i Jersón, forçant l'evacuació i possiblement matant a millons, i destrossant grans zones industrials. Un fallo del embassament de Kiev causaria una inundació dels zones de terres baixes de Kiev, principalment barris residencials densament poblats.[3] Lo que ocorreria despuix d'una inundació complexa també inclou l'extensió de la contaminació pels desperdicis urbans i industrials i la creació de pantàs en el fondo dels embassaments buidats.
Les primeres preocupacions concernents a una possible inundació catastròfica varen sorgir en la década dels huitanta.cita requerida En 2001–2003 el Servici de seguritat d'Ucrània va organisar eixercicis en la central hidroelèctrica de Kiev, simulant un possible atac terroriste. Els resultats dels eixercicis varen ser considerats satisfactoris.[3]
Vore també
editarReferències
editar- Notes
- ↑ "L'assut de la central elèctrica de Kiev seguirà existint dins de mil anys", - l'ingenier cap de l'institució "Skhema Dnepra" [la "Pauta del riu Dniéper"] Yefim Bakshayev sembla estar cansat de repetir eixes paraules. "La catàstrofe és possible si resulta colpejada directament per una bomba nuclear. Crec que ningú estarà llavors per ahí que puga ser salvat de l'inundació. Sí, els accidents són possibles en temps de pau si les estructures metàliques de l'assut no es reemplacen a temps. Pero açò es cuida en l'assut de Kiev. Ademés, en els Països Baixos, un terç del país s'estén per territoris guanyats a el mar. La gent va construir allí els dics durant quatrecents anys i ningú té por d'esta proximitat. Lo més important és construir l'assut de manera competent, dotar-la d'equipament modern i seguir la seua operació [...] La capital està totalment protegida d'inundacions"
(en rus) Lyudmila Kovalchuk, "Kiev Reservoir: where the radioactive silt is now there were 52 villages", Sevodnya, 23-3-2005. - ↑ (en ucranià) Ю. П. Сурмін, Р. Н. Аврамчук, СТРУКТУРИ, ЗАСОБИ І СТРАТЕГІЯ РОЗВ'ЯЗАННЯ ПРОБЛЕМ НАЦІОНАЛЬНОЇ БЕЗПЕКИ (Framework, means and strategy of the state security.), per Institut Nacional de Seguritat de l'Estat, agència governamental ucraniana.
- ↑ 3,0 3,1 (en rus i ucranià) Zoya Vishnevskaya "Ans que sone el tro".Zerkalo Nedeli (Mirror Weekly), 13-19 de març de 2004. Disponible en llínea en rus, [enllaç trencat]
- Bibliografia
- (en rus) "[https://web.archive.org/web//https://web.archive.org/web/20120204093406/http://www.kv.com.ua/index.php?article=757&number_old=2535 archivat en Wayback Machine. L'estranya iniciativa]", Kievskiye Vedomosti, 31-01-2002
- (en rus) Chernovetsky vigilarà "el lloc més perillós del planeta", Korrespondent.net, 19-07-2006
- “Комсомольская правда” об угрозах плотины Киевской ГЭС и водохранилища[1] [2] archivat en Wayback Machine.
- “Аргументы и факты” о реальных угрозах дамбы Киевского водохранилища и ГЭС[3] [4] archivat en Wayback Machine.
- “Известия” о проблематике плотины Киевского водохранилища и ГЭС [5]
- Эксперт УНИАН об угрозах дамбы Киевского водохранилища[6]
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amenaza de los embalses del Dniéper» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.