L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Acció (dret romà)

El cridat cine d'acció és un gènero cinematogràfic a on prima l'espectacularitat de les imàgens per mig d'efectes especials d'estil "clàssic". La denominació és més un convencionalisme popular, que un gènero cinematogràfic pur falcat per crítics, estudiosos o cineaste. Els elements més freqüents d'una película d'acció són persecucions (tant a peu com en vehículs), tirotejos, enfrontaments, arts marcials i baralles galliponteres, armes, explosions, agressions i qualsevol situació violenta o intensa. La categorisació de «cine d'acció» sorgix per la necessitat de classificar cintes explosives, en actors populars i en trames llineals, plenes d'espectacularitat i opulencia aparegudes a mitan dels anys setanta en el cine nortamericà. Algunes películes que pertanyen al gènero d'acció també estan definides dins d'atres gèneros com el de ciència ficció, terror, cine bèlic, històric oriental —China/Hong Kong i Japó, principalment—, cine negre/màfies/narcos i policíaco. Els locals de lloguer o venda de películes —videoclubs— en formats casers varen popularisar la denominació d'estes cintes com de “acció” a partir dels anys 1980. La trama sol estar basada en un conjunt reduït de clichés en els que se sol incloure:

L'actor Sylvester Stallone va interpretar a John J. Rambo, un traumatizado veterà de la guerra de Vietnam en les populars películes d'acció Rambo.

Característiques del cine d'acció

editar
  • La planificació de les escenes d'acció. En el cine sempre hi ha hagut escenes d'acció, pero mai abans s'havien planificat, tal com sí que es fa en este gènero.


  • El protagoniste seguix les característiques del "héroe dels 80". Un home atlètic i solitari, que pot aplegar a ser fanfarrón, i que es considera autosuficient. O estar atormentat per algun fet traumàtic del seu passat, i que manté amagat. De la mateixa manera que la "fredor emocional" de la que fa gala, que és el seu habitual estat.
  • Les seqüeles. Com estes películes solen tindre prou audiència, la trama és explotada tant com es pot. Per este motiu, apareixen prou seqüeles de la mateixa película.
  • La Steadicam. Quan apareix el gènero d'acció és el moment en que s'escomença a utilisar la steadicam, una cambra que conseguix gravar imàgens àgils que mai abans s'havien pogut vore. Rocky Balboa, va ser pionera en l'us d'ella.
  • Els diàlecs estan formats per frases conegudes i còmiques, també conegudes com ‘one liners’ en anglés i ‘chascarrillo o ‘epigrama’ en castellà. Solen utilisar-les en moments puntuals i expectantes que terminen provocant en el públic ovacions i carcallades. És una espècie de "firma" del "héroe" i/o "vilà". Que els fa "reconeixibles", per damunt —inclús— del paper realisat; quedant-se gravat en la "memòria colectiva i popular" dels espectadors durant generacions més allà del moment de la seua estrena i exhibició en les sals de cine o en els videoclubs.
  • L'us d'armes de tot tipo. D'us habitualment militar. I les lluites/combats cos a cos en Arts Marcials o Mixtes, i tècniques de Boxeig i militars. Combinant-les.
  • Els productors que varen escomençar a finançar este gènero es consideren que són els artífexs que varen fer possible el naiximent d'est. En moltes ocasions, va aplegar a ser casi més fàcil conéixer la marca del productor que la de realisador. Alguns dels productors més importants són: Joel Silver, Mario Kassar, Walter Hill, Quentin Tarantino, Sheldon Lettich, Andrew Davis, Michael Mann, Tony Scott, Michael Bay, Andrew Vajna i Jerry Bruckheimer.

Referents del gènero

editar

Els antepassats del gènero d'acció estan ya presents en les primeres películes mudes a través de certes traces i elements característics, com les persecucions o tirotejos. És important destacar a Ernest B. Schoedsack i El Malvat Zaroff (1932) per les seues seqüències d'acció i un estil semblat al travelling. Un atre referent és Sam Peckinpah i el seu us de tirotejos. Varen ser en els anys 1960 els primers tirotejos de l'història a través de cambra llenta generant efectes especials. També l'exitosa saga Star Wars, en concret La Guerra de les Galàxies (1977) i L'Imperi Contraataca (1980) junt a En busca de l'Arca Perduda (1981) són precursores de les escenes d'acció.


Subgéneros

editar
  • Aventura d'acció o acció-aventura: Estes películes es porten a terme en ubicacions exòtiques a on un héroe viaja al voltant del món. Rambo, Indiana Jones, per eixemple. I ya des del 2000, la saga de Fast and Furious, The Transporter i inclús les de l'agent secret més famós del món: James Bond, el primer representant del qual en el nou mileni Daniel Craig —escomençant per la primera novela: Cassino Royal (2006) de Martin Campbell—, ha segut un Bond molt més físic, més lluitador i en un look atlètic, que un etern —i clàssic galà— "von vivant i playboy"; acostant-ho més a el "actioner" dels anys 1980, en un intent de fer-ho molt més "real" i "humà".
  • Comèdia d'acció: Este subgénero inclou humor en l'acció. Jackie Chan és el màxim exponent d'este "sub-estil", ya que el gros de la seua abundant cinematografia, està plagada de seqüències a on predomina l'humor "slapstick"; (el gènero principal en l'época del cine mut de Charlie Chaplin i Buster Keaton i dels "cartoons" a l'estil "Looney Toons" com Bugs Bunny i Tom & Jerry). Es va popularisar en els huitanta quan actors reconeguts del món de la comèdia, com Eddie Murphy, varen començar a tindre rols en películes d'acció. Mentres que els consagrats, també coquetearon en la "comèdia" conseguint bons resultats en películes com: Danko, Tango & Cash, True Lies o Die Hard.
  • Acció de terror: Un subgénero que combina l'intrusió d'una força malvada, event o personage sobrenatural de terror en tirotejos i les persecucions frenètiques del gènero d'acció. Per eixemple: Terminator, Depredador. I en l'inici del XXI en películes tals com: Blade, Riddick, Underworld, Resident Evil.
  • Buddy cop (de l'anglés: buddy cop film): és aquella película en la que dos protagonistes deuen treballar junts per a resoldre un cas o crim i en la que s'acaba establint una amistat o reforçant la que ya tenien. Els personages solen ser policies o detectius, normalment en personalitats opostes. Letal Weapon, Límit 48 hours, Bad Boys i la série de televisió Miami Vice són algunes de les més clares representants, d'este sub-estil.
  • Disaster film: el conflicte principal és algun tipo de desastre natural o artificial, com a inundacions, terremots, huracans, volcans, pandèmia, apocalipsis, etc. Per eixemple: Mad Max, Rescat 1997 en N. I, Dayligth. I el subgénero/sub-estil: Zombies/Infectats... Que en el començ del XXI, ha tingut un important resorgir. Convertint-se en un "subgénero" en un "univers" propi i característic definit, encara que al final, massa sobreexplotado i saturat de propostes va ser substituït per les películes de superhéroes en el favor taquiller.
  • Arts marcials: Este subgénero inclou numerosos combats cos a cos entre personages. Molts dels papers són interpretats per artistes marcials. És en este "estil -propi-" a on més cantitat i millors cinematogràfiques han aportat al gènero. Podem destacar: Enter The Dragó, Way of Dragó, la saga Police Story, The Legend of Drunken Màster II, Rumble Bronx, la trilogia de Karate Kid, Bloodsport, KickBoxer, Lionheart, Nico: above the law,Death Mark, Under Siegel, Érase una volta en China, The Legend of Fist Fury, Fearless, Passengers 57, Dragon and Tiger, Kill Bill 1&2, ONG BAK 1,2,3, i la saga de IpMan.
  • Acció de ciència ficció: este subgénero accentua el joc de l'arma, les batalles espacials, l'armament inventat, i atres elements. També les "societats" distópicas, a on la lluita per "sobreviure", passa per la fugida i/o destrucció de la mateixa. L'individualisme (héroe i amics) contra l'Estat/Sistema (vilans i secuaces). Per eixemple: Total Recall, Unisoldier, Demolition Man, Timecop, Matrix, Games Hunger, Minority Report, I Robot i El quint element.
  • Espionage: L'héroe sol ser un agent del govern que deu prendre una decisió en contra d'un atre govern. Pot ser espionage basat en la realitat o en una situació de fantasia, alguns eixemple són: James Bond, Missió Impossible, Jason Bourne.
  • Thriller d'acció: Estes películes solen presentar una carrera a contrarellonge, en molta violència i un antagonista clar. Pot involucrar elements de crim o de películes de misteri. Este tipo de película es varen escomençar a desenrollar a partir de 1970... Steve McQueen, Clint Eastwood, Charles Bronson, Chuck Norris, Richard Roundtree, varen anar els actors protagonistes principals en aquells anys en els començos del "gènero".
  • Películes de superhéroes: Normalment tenen elements de ciència ficció i fantasia, que se centren en les accions d'un o més superhéroes, que solen posseir habilitats sobrehumanas i es dediquen a protegir al públic. Estes películes són casi sempre orientades a l'acció i la primera película d'un personage en particular a sovint inclou un enfocament en l'orige dels poders especials. Encara que no tots els superhéroes, poden ser "exclusivament" englobats en el "gènero d'acció" - pròpiament dit; hi ha una série de personages i cinematogràfiques que si són principalment, a on preval este "gènero", per damunt de la sciFi i la fantasia. Fent-els més "humans", "reals" i "quotidians". Es poden destacar: Conan The Barbarian, el Batman de Tim Burton (1989-1992) i Christopher Nolan (2008-2012); The Crow (1994); The Phantom (1994); Tomb Raider (2001-2003); el Spider-Man (2002-2007) de Sam Raimi i Marc Webb (2012-2014); Daredevil (2004); la trilogia de Iron Man (2008-2013); Ghost Rider (2012-2014); la trilogia de Capità America (2010-2016); la tetralogía de Thor (2011-2017); les películes de Pantera Negra (2018-2023) i les películes de Deadpool (2016-2024).


Vore també

editar

Referències

editar

Enllaços externs

editar
  • [1] Les 100 millors películes d'acció en de decine21. com


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acció_(dret_romà)&oldid=1352676»