Narcís Vinyoles
Narcís de Vinyoles, va nàixer en Valéncia, en el sigle XV i va morir en Valéncia, en el sigle XVI. Escritor i jugador d'escacs valencià.
Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la Llonja i contador de la Generalitat Valenciana, entre els anys 1468 i 1516. Fon protegit per Ferràn el Catòlic i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santàngel, filla del germà de Lluís de Santàngel.
Concursà i intervé en diversos certàmens poètics en els anys 1474, 1486, 1488 i 1511, en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus l'any 1499.
És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any 1510.
És també autor d'una de les poesies que tanquen Lo procés de les olives en l'any 1497, junt a Bernat Fenollar i Juan Moreno.
Potser lo més curiós de la seua producció lliterària és la seua intervenció en el poema Scachs d'amor, en colaboració en Francesc de Castellví i Vich i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa en gràcia, elegància i gran ingeni el llanç de cada jugada.