Cora Raga
Maria Muñoz Raga, coneguda artísticament com a Cora Raga, va nàixer en la localitat valenciana de la Baronia de Vilamarchant, el 9 de giner de l'any 1893 i faltà en la ciutat de Barcelona l'any 1980. Fon una cantant, mezzosoprano (Veu o registre intermig entre soprano i contralt), de sarsuela.
Biografia
De Vilamarchant va passar en una nodriça a Ribarroja. En l’any 1896, se trasllada en els seus pares a la ciutat de Valéncia, la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va transcórrer la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'Iglésia de Sant Agustí, a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés, el mestre Alonso que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en Madrit i més tart se trasllada a Milà, a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola. Combinant els seus estudis de música entre Valéncia i Milà. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar Cavalleria rusticana en la ciutat italiana de Como, tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a Espanya en 1922; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en 1923 en el Teatre Fuencarral de Madrit com a tiple en l'obra Aida. El compositor Amadeo Vives, que la va sentir en la segona representació, va voler contractar-la per al teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella només volia representar òpera; va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions gramofòniques;
Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga.
Trayectòria professional
En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any 1921 en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.
L'Himne Regional valencià tingué un passat nutrit d'ilustres intérprets que contribuïren a fer gran este Himne. Corria l'any 1908 quan el president de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, l'Ilustre Marqués del Turia, Tomàs Trénor Palavicino, que des de l'entitat valenciana preparava els preparatius de lo que sería la Gran Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any següent, demanà al mestre Serrano la composició d'un Himne. Est himne es va escriure per a l'Exposició Regional en l'any 1909, pel mestre Maximilià Thous que fon l'autor de la lletra, i el mestre Serrano que fon el compositor de la partitura, el tenor Lamberto Alonso que el va cantar davant del Rei Alfons XIII i la mezzosoprano Cora Raga que estant realisant els seus estudis de música en Milàn va tornar a Valéncia en 1921 per a inaugurar-lo com a Himne Regional del Regne Valencià. I posteriorment, en l'any 1984, en motiu de l'Autonomia, passà a denominar-se Himne Oficial de la Comunitat Valenciana.
L'any 1921 es realisa el festival, commemorant l'Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any 1909, i eixe mateix any, la cantant Cora Raga inaugura l'Himne Regional, sent en este festival de 1921 quan s'institucionalisa l'Himne de la Exposició Regional com a Himne Oficial dels Valencians.
Discografia
- Doña Francisquita (1924)
- Aromas de Valencia (1924)
- Doña Francisquita (1925)
- María Sol (1925)
- La Bien Amada (1925)
- El Dúo de la Africana (1929)
- La Revoltosa (1930)
- Los Claveles (1930)
- Los Gavilanes (1930)
- El Rey que rabió (1931)
- La Corte del Faraón (1931)
- La Dolorosa (1931)
- La Verbena de la Paloma (1931)
- Moros y Cristianos (1931)
- El mal de amores (1933)
- Golondrina de Madrid (1933)
- La Calesera (1934)
- La Viejecita (1935)
- Cap i Cua (1956)