Grec antic

Revisió de 13:09 5 dec 2015 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles')

El 'Grec antic' és el grec que se parlava a la Grècia Antiga i a les seues colònies (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del grec helenístic o grec koiné (sigles 3 aC a 3 dC).

El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a indoeuropeu.

La llengua grega de l'antiguetat se parlava no només en l'Antiga Grècia peninsular, sino també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem.

La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporàneu, passant pel grec helenístic i pel grec bizantí.

Dialectes del grec antic

  • Àtic
  • Jònic
  • Eòlic
  • Dòric
  • Grec nort-occidental
  • Arcadochipriota
  • Macedoni

Lliteratura

La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a Homero i datada en el sigle VII o VII aC) no se va escriure en dialecte àtic, sino en vell jònic. Atenes i el seu dialecte van permanéixer en un relatiu segon pla fins a que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democràcia el 594 aC, l'inici del periodo clàssic i el creiximent de la influència atenenca.

Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels dramaturcs Èsquilo, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes i Menandro d'Atenes, del sigle V aC. Els treballs del filòsof atenenc Plató també daten d'este segle destacable. Les fets militars dels atenencs van produir algunes històries universalment llegides com les de Tucídides i Xenofont.

Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'Antifont, Demòstenes, Lísies, Isòcrates d'Atenes i molts atres. El grec àtic del filòsof Aristoteles (384-322 aC), el mentor del qual era Platón, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.

Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment comencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al Nou Testament i atres escrits del cristianisme primitiu, o be al grec homèric per a llegir Homero i atres obres mestres del grec antic.

Alfabet

L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'alfabet grec: Plantilla:Polytonic com a vocals i Plantilla:Polytonic com a consonants.

Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el silabari conegut com a lineal B, en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.

Vore també