Entente Cordiale (del francés "enteniment cordial") es la denominació d'un tractat de no agressió i regulació de l'expansió colonial entre el Regne Unit i França el 8 d'abril de 1904, ratificat mediant una serie d'acorts firmats posteriorment. Més allà de la preocupació immediata per l'expansió colonial inclosa en el tractat, la firma de l'Entente Cordiale marcà el fi de sigles de conflictes intermitents entre les dos nacions i l'inici d'una coexistència pacifica que continua en el present.

L'expressió Entente Cordiale apareix utilisada per Guizot en 1830 i poc després de la proclamació de Lluïs Felip d'Orleans com rei dels francesos (1830-1848). Una primera Entente Cordiale entre França i el Regne Unit fon portada a bon terme en el fet de les dos visites de la reina Victòria en el sobirà francés en 1843 i 1845, en el castell d'Eu, en Normandia. Baix la Tercera República, es fa una nova aproximació entre els dos països baix el mateix nom.

Este tractat fon la base per a la formació d'un sistema d'aliances entre el Regne Unit i França (als que se sumarien Rússia i més tart Estats Units) durant la I Guerra Mundial, que se coneix com Triple Entente.