Grupo d'Acció Baléà
El Grupo d'Acció Baléà GAB (en valencià: Grup d'Acció Balear) és una associació cultural de Balears fundada en 2011 dedicada a la defensa i promoció de la cultura de Balears.
Ideologia
- Feixista, franquista (nacionalcatolica).
- Antimallorquinistes; extremadament españolistes, pretenen eliminar el Mallorquí per imposar el Castellà.
Activitats
- Atacar el català de Mallorca (a sa resta d'illes no tenen presència).
- Acusar a tothom de ""pancatalanistes"" i de adoctrinar nens.
- Adoctrinar gent amb discapacitats mentals (Carlos Delgado, Josep Ramón Bauçà...) .
- I sobretot no saber contar i tenir molt mal gust. A la bandera de Mallorca l'hi han llevat una barra i l'hi han posat mes blau (blau-cel pepero).
Posicionament sobre la llengua balear
- Artícul principal → Conflicte llingüístic balear.
L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà per a l'idioma balear. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear. D'esta manera el Grupo d'Acció Baléà contempla les similituts que compartix en el llatí, el bearnés, el gascó, el provençal i l'occità, front al català normativisat. Estes similituts heredades s'expliquen pel fet històric de que en l'any 799 D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs [1], que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears a Carlomagne (dos anys abans de que Carlomagne conquistara de Barcelona) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc aràbic.
No obstant això, el desembarc àrap se produí definitivament en 912, fent que els parlars derivats del llatí començaren a rebre una significant influencia de l'àrap a partir d'eixe moment, de la mateixa manera que en la Península Ibèrica, i fins a la constitució del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó despuix de la reconquista cristiana. Esta nova situació provocà que el balear tinguera ademés noves influencies dels idiomes parlats en l'Antiga Corona d'Aragó, sent el balear el primer d'estos en contar en gramàtica pròpia.
Referències
- ↑ (VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Historia General del Regne de Mallorca 1840