Química dels materials
La química dels materials és la part de la química que cerca entendre les relacions entre la disposició dels àtoms, ions, o molècules dels materials i les seues propietats generals estructurals i físiques.[1] Entren en el camp de la química dels materials l'estudi de conceptes com polímer, estat sòlit i química de la superfície. Estudia les estructures i propietats dels materials existents, sintetisant i caracterisant nous materials i usant tècniques d'ordenador per a predir estructures i propietats de materials que encara no s'han realisat.
Història
Encara que la química de materials és relativament nova en els currículums universitaris, sempre ha segut una part important en la química. L'utilisació de materials de pedra data del paleolític i despuix del neolític. En el calcolític s'utilisaren per primera vegada els metals (primer el coure). En l'edat de ferro (1000 a 1950 a.C) el ferro, que és més abundant, va substituir el coure i l'acer va ser descobert pels hitites cap a 1.400 aC La metalúrgia i les aleacions eren pràctiques empíriques i no va ser fins als sigles XVIII i XIX de la nostra era quan els científics varen començar a comprendre perqué els diversos procediments eren efectius.