Helen Keller
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Helen Adams Keller (Alabama, 27 de juny de 1880 - Connecticut, 1 de juny de 1968 en 87 anys) fon una escritora, oradora i activista política sordocega estadounidens. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des de temprana edat fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan cumplí set anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, Anne Sullivan, que s'encargà de la seua formació i logrà un avanç en l'educació especial fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivixquent al costat de Sullivan fins a la seua mort en 1936.
Despuix de graduar-se de l'escola secundària en Cambridge, Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant su juventut, començà a apoyar al socialisme i en 1905, s'uní formalment al Partit Socialiste. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat de artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells L'història de ma vida (1903) i Lum en la meua oscuritat (1927).
Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la Fundació Americana per a Cegos, fon mebre de l'Industrial Workers of the World —a on escrigué des de 1916 a 1918— i promogué el sufragi femení, els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'extrema esquerra, ademés de ser una figura activa de l'Unió Estadounidens per les Llibertats Civils en acabant de cofundar-la en 1920. En 1924, se apartó de la actividad política para enfocarse en la lucha por los derechos de las personas con discapacidades y realizó viajes por todo el mundo ofreciendo conferencias hasta 1957. Por sus logros, el presidente estadounidense Lyndon Johnson le otorgó la Medalla Presidencial de la Libertad en 1964.[7] Desde 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representaciones artísticas, tanto en cine, teatro y televisión, destacándose particularmente The Miracle Worker.