Pedra filosofal
La pedra filosofal, era una substància ansiosament buscada pels alquimistes i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no només la de conseguir l'or sino la de guarir algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i sofre perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal.
Els àraps van nomenar esta substància imaginària al-iksir, el que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al segle XVIII, als científics se'ls nomenava "filòsofs", per la qual cosa es podria haver dit pedra científica).
Els alquimistes, a més de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal
En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier en el segle XVIII posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
Lliteratura
La pedra filosofal surt citada al primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling.