Els mamífers (Mammalia) son una classe de vertebrats amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en monyo i glàndules mamaries productores de llet en la que alimenten a les cries. La majoria son vivípars (en la notable excepció dels monotremes: ornitorrinc i tachyglossidae).

Se tracta d'un taxó monofilètic; es dir, tots descendixen d'un antepassat comú que se remonta a finals del Triàsic, fa mes de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.

Se coneixen unes 5.486 espècies actuals,de les quals 5 son monotremes, 272 son marsupials i el restant, 5.209, son placentaris. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.

Identitat i diversitat

 
Baix: cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el quadrat i consta de varis ossos (dentari, angular, articular)
Dalt: cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos del oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i el escamosal.

Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que ho formen en comparança en atres taxons del regne animal o vegetal, el seu estudi es en molt el mes profunt en el camp de la Zoologia, segurament perque la espècie humana pertanyé ad ell.

Es tal la diversitat de la classe que per a un profa seria difícil establir en claritat quina especie es mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat fenotípica, anàtom-fisiològica i etològica, parrandona relacionar algunes de les seues espècies com el ser huma (Homo sapiens), un cangur roig (Macropus rufus), una chinchilla (Chinchilla lanigera), una ballena blanca (Delphinapterus leucas), una girafa (Giraffa camelopardalis), un lémur de coa encercolada (Lemur catta), un jaguar (Panthera onca) o els ratpenats ("Chiroptera").