Idioma sicilià

El Sicilià és una llengua romanç parlada en l'illa de Sicília, en el sur d'Itàlia. Alguns dels seus dialectes també es parlen en la península itàlica, principalment en el centre-sur de Calàbria i en Salent, en Apúlia meridional. Diferix del italià i descén del llatí vulgar, en influències del grec, àrap, francés, provençal i espanyol.

Sicilià Sicilianu
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Itàlia
Regió:	Sicília, Calàbria i Apúlia
Parlants:	4.800.000 parl.
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropea   Itàlica    Romanç     Itàlica Occidental      Romanç       Sicilià
estatus oficial
Llengua oficial de:	No és oficial en ningun puesto.
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	scn
ISO/FDIS 639-3	scn
SIL
vore també: llengua

Té una rica història i llliteratura i un extens vocabulari en més de 250.000 paraules, degut a la influència dels distints dominadors de la illa. El sicilià tingué una forta influència en la formació de la llengua maltesa, sobre tot fins finals del sigle XVIII.

Esta llengua, en el Llibre Rogi de UNESCO, està classificada com a llengua que no corre ningun risc de extinció.

El us del sicilià com a llengua parlà en família o entre amics és molt comú en tota la regió; manco comú és el seu us en ocasions oficials i en la forma escrita.

Els majors escrits i poetes de la llliteratura en llengua siciliana són: Giovanni Meli, Nino Martoglio, Domenico Tempio, Alessio Di Giovani, Ignazio Buttitta i Andrea Cailleri.

Eixemples de llengua escrita

Lu Patri Nostru

Patri nostru, chi siti 'n celu,

Sia santificatu lu vostru nomu,

Vinissi prestu lu vostru regnu,

Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati

Comu 'n celu accussì 'n terra.

Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu

E pirdunàtini li nostri piccati

Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici

E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,

ma scanzàtini dû mali.

Amen.

Astrattu di Antoniu Venezianu

Celia, Lib. 2

(~1600)

Non è xhiamma ordinaria, no, la mia

è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,

xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;

per gran misteriu e cu stupendu effettu.

Amuri, 'ntentu a fari idulatria,

s'ha novamenti sazerdoti elettu;

tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la día;

sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.

Astrattu di Giovanni Meli

Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)

(~1800)

Stracanciatu di notti soli jiri;

S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;

cu vacabunni ci mustra piaciri;

poi lu so sbiu sunnu li sumeri,

li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,

li tratta pri parenti e amici veri;

siccomu ancura è n'amicu viraci

di li bizzari, capricciusi e audaci.

Astrattu di Ninu Martogliu

Briscula 'n Cumpagni

(~1900)

—Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...

—E chi schifiu è, di sta manera?

Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?

—Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,

comu vi l'haju a diri, a vastunati,

ca mancu haju sali di salera!