Idioma manés

L'idioma manés o gaèlic manés (en manés Gaelg Vanninagh o Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlada en la Illa de Man, una chicoteta illa del Mar d'Irlanda que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.

Manés Gaelg Vanninagh Gailck Vanninagh
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Regne Unit
Regió:	Illa de Man
Parlants: natius: atres:	2000 aprox. 70 2000
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropea   Celta    Manés
estatus oficial
Llengua oficial de:	Illa de Man
Regulat per:	Coonseil ny Gaelgey
còdics de la llengua
ISO 639-1	gv
ISO 639-2	glv
ISO/FDIS 639-3	glv
SIL
vore també: llengua

Història

L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'Irlanda s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.

En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de Dublí. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de Noruega, pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com Harald I en el 885, de Magnus III al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.

A partir del sigle XIII l'illa es disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

Conservació

Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué fins el sigle XVIII, i no sigué fins mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.

Al passar Man al àrea de influència anglesa a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

En tot i això, el empobriment de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en rebre el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.

Tras la seua extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al anglés, la seua llengua materna. Ya en 1999 es crea la Yn Cheshaght Ghailckagh, es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasada com la actual.

Vore també

• Illa de Man
• Regne Unit
• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma manés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.