Itàlia

Revisió de 16:05 17 gin 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox països |image_Senyera = thumb|Senyera |image_escut = thumb|Escut |image_situacio = [[Image:Situ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
{{{nom}}}
Archiu:Situacio Italia.png

Capital: {{{capital}}}
Ciutat més poblada: {{{ciutat més poblada}}}
Forma de Govern: {{{forma de Govern}}}
President: {{{president}}}
Llengües: {{{llengües}}}
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut: {{{altitut}}}
Superfície: {{{superfície}}}
Població: {{{població}}}
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: {{{gentilici}}}
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: CET (UTC+1)
Domini de Internet: {{{Domini}}}
Membre de: {{{Membre de:}}}


Italia, oficialment la Republica italiana (En italià Repubblica Italiana), es un pais d'Europa que forma part de la Unio Europea (UE).

El seu territori consistix principalment en la Peninsula Italica i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: Sicilia i Cerdenya. Per el nort està bordejat per els Alpes, per a on llimita en França, Suissa, Austria i Eslovenia. Els estats independents de San Marí i la Ciutat del Vatica son enclaus dins del territori italià. Italia forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisaes del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.

Italia ha segut el hogar de moltes cultures europees com els Etruscos i els Romans i tambe fon la cuna del moviment del Renaiximent, que començà en la regio de Toscana i pronte es va extendre per tota Europa. La capital de Italia, Roma, ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la icutat santa per a la Iglesia Catolica, pues dins de la ciutat se troba el microestat del Vatica.

Orige etimologic

La paraula Italia designava en el sigle V a.C., segons el historiaor grec Antioco de Siracusa, la part meridional de la actual regio italiana de Calabria -el antic Brucio-, habità per els itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren per el fet de ser Italia un pais ric en guanyàt bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra Roma, es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de Roma: la llegenda viteliú (de els itals) confirma que vinculaben el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es posible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt hasda els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota la Italia meridional per a abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., el historiografo grec Plibio li diu Italia al territorio comprés entre el estreig de Mesina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial de Italia hasda el arc alpi. Sicilia, Cerdenya i Corcega no pasaràn a formar part de Italia hasda el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Italia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual Calabria),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena (<<etruscos>>) en Italia i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Historia

 
Coliseu Romà.
Archiu:Plaça San Marcs.jpg
Plaça de Sant Marcs en Venecia.
Archiu:Torre Pisa.jpg
Torre de Pisa.

La histoira de Italia es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: Lacio, Sicilia, Toscana, Umbria i Basilicata. Despues de la Magna Grecia, la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el Mediterraneu per molts sigles, tras la seua caiguda naixque Italia com estat (Odoacro proclamà rei de Italia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de Roma conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota Europa.

Entre els sigles XIV i XVI, Italia no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de Venecia, la Republica de Florencia o la Republica de Genova. En torn a la ciutat de Roma els Estats Pontificis, i al sur el Reine de Napols, posteriorment conformant de la Corona d'Arago i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del sigle XIX, sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en la Unificacio de Italia, materialisà el 17 de març de 1861, quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne de Italia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de Cerdenya. El artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. Roma, per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de Italia hasda el 20 de setembre de 1870, data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a Roma com la capital de dit Reine. El Vatica es un enclau independent rodejat completament per Italia, al igual que San Marí.

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en 1922 llevó a Italia a una alianza con la Alemania nazi y el Imperio del Japón, lo que la condujo a la derrota de Italia tras la Segunda Guerra Mundial. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente América, Francia y Alemania.

El 2 de junio de 1946, un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de 1948. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de 2003, cuando pudieron regresar a Italia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.

Los Tratados de Roma de 1957 firmados por seis países europeos han hecho de Italia uno de los miembros fundadores de la Unión Europea.[1

El 2 de juny de 1946, un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el pais una nova constitucio el 1 de igner de 1948. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, hasda el 10 de novembre de 2003, quan pogueren regresar a Italia graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.

Els Tratats de Roma de 1957 firmats per sis paisos europeus han fet de Italia u dels membres fundaors de la Unio Europea.

Govern i Politica

La politica de Italia es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademes, es un sistema multipartidiste.

Italia es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademes en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, Sicilia, Cerdenya i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.

Encara que Italia ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la Segona Guerra Mundial, i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisà de que es el pais mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de Sicilia, la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En 1992, el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Italia, Silvio Berlusconi, sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes. Us: {{en desenroll|Eixemple|4|juny}}