Monasteri de Saïdia
El Real monasteri de la Zaidia, nomenat també Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques fon construït i consagrat a Maria Santíssima de Gràcia per la seua impulsora, Na Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa de Jaume I en l'any 1265.
El monasteri estava situat per l'antic palau del reis Llop i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, Pedro de Capella, se trobava a la vora del Túria front a la ciutat, eixint pel Portal Nou i el pont de Sant Josep.En el primer Repartiment el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de Narbona, confessor del rey; després lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any 1260.
Historia
Na Teresa Gil consagrà l'antic palau del rey Llop i lo entregà a l'odre de Religioses Cistercenques en 1265. Li van oferir en reiterades ocasions ser Abadesa del mateix, pero se va negar sempre, admetent únicament l'ocupació de Portera fins que va morir en 1288. Va ser soterrada en el monasteri.
En novembre de 1481 es van aposentar en el monasteri els Reis Catòlics en la seua visita a Valéncia, van entrar en el mateix davant lo més granat de la Valéncia del seu temps, en els gremis en tot esplendor i la riquea brollant per tot el Regne, les armes d'Aragó, Castella, Sicília i Valéncia en pendons i banderes lluïen per tot l'edifici.
En 1517 una enorme riuada va arrasar l'entorn i el convent, si be entre el fanc es van trobar les relíquies de senyora Teresa en el cos incorrupte.
En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina Felip V envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones.
En 1810 per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el Palau del Real de Valéncia, el Realet, etc. Després de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del sigle XIX, pocs anys després de la seua destrucció fon edificat de nou de obra nova.
Novament en 1936 és past de les flames durant la guerra civil espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde.
Finalment la riuada de 1957 acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle després i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular.
Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en Benaguasil (Valéncia).
Bibliografía
- Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858.