José de San Martín
El general Jose Francisco de San Martín naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de Yapeyu (provincia de Corrientes, Argentina)i va fallir en Boulogne Sur Mer, França, el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el Llibertador José de San Martín o, simplement El Llibertador, es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de Pare de la Patria.
Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina Corrientes, va rebre l'educacio en Espanya a partir de l'any 1783.
Carrera militar
San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de Murcia, en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els Pirineus front als francesos 1793. En la Batalla de Bailén el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de Napoleo, San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or. Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a Anglaterra on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe francmaçon).
Campanya Llibertadora
En giner de l'any 1812 San Martín s'embarca cap a Buenos Aires en la fragata anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las Provincies Unides del Riu de la Plata, que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de març li demanaren que creacio d'el Regiment de Granaders a Cavall per a custodiar les costes del riu Paraná. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la Logia Lautaro de Buenos Aires. El 3 de febrer de 1813 lliurà el Combat de San Lorenzo.
Fon nomenat Governador de les provincies de Cuyo i general en cap del Eixercit dels Andes, i el 12 de giner de 1817 es va iniciar des de Mendoza el creuament dels Andes en direcció a Chile, junts al general Bernardo O'Higgins, per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de Chacabuco i Maipu, lliuerant Chile definitivament.
Finalment el 20 d'agost de 1820 partix San Martín al front de l'expedici des del port de Valparaïso cap al Peru. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de Chile, i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa Lima i el dia 28 de juliol declarà l'independencia i és nomenat Protector del Peru en autoritat civil i militar.
Entre els dies 26 i 27 de juliol de 1822 es realisa l'Entrevista de Guayaquil, on es reunix en Simón Bolívar, tenint com tema principal la lliberacio del Peru, cedint ad ell l'iniciativa i conduccio de la campanya llibertadora. Poc després decidix retirar-se de tots els carrecs i tornar al seu païs.