Calendari gregorià

El calendari gregorià és un calendari originari d'Europa, actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el papa Gregori XIII, va vindre a substituir en 1582 al calendari julià, utilisat des que Juliol Cèsar ho instaurara l'any 46 a. C. La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'Universitat de Salamanca,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que van presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula Inter gravissimas. El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de Crist.

Característiques

• Día en duració de 24 horas.
• Semana de set díes de duració: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissapte i dumenge; est últim día es el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
• Any repartit en 12 mesos: giner (31 díes), febrer (28 ó 29), març (31), abril (30), maig (31), juny (30), juliol (31), agost (31), setembre (30), octubre (31), novembre (30) i decembre (31).
• L'any comença el primer de giner i finalisa el 31 de decembre.
• Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys son de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
• Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten como bisexts (1800, 1900...); excepte quan l'any es multiple de 400, com el 2000.