Màrtirs de Córdova
Els Màrtirs de Córdova és el nom colectiu donat als cristians mossàraps (cristians que vivien al territori musulmà de la Península Ibèrica conservant les credences i costums) que, durant els emirats d'Abderramán II i Muhàmmad I foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'Islam i de fer proselitisme públic del cristianisme.
Conquistada als visigots pels àraps al 771, Córdova era en el segle X en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.
La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'Alcorà i la religió musulmana: el primer fon Perfecte de Córdova, mort en abril de 850, al que seguiren Eulogi de Córdova, Roderic, Salomó i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre 850 i 859.
Poc abans de morir en 852, Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església.
Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):
- Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
- Perfecte (1850, 18 d'abril),
- Isaac (851, 3 de juny),
- Sanç d'Àlava (851, 5 de juny),
- Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
- Sisenant de Badajoz (851, 16 de juliol),
- Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
- Teodemir (851, 25 de juliol),
- Flora i Maria de Córdova (851, 24 de novembre),
- Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
- Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
- Leovigilt i Cristòfol (852, 20 d'agost),
- Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
- Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
- Fandiles de Peñamelaria (853, 13 de juny),
- Anastasi, Fèlix i Digna de Córdova (853, 14 de juny),
- Benilda (853, 15 de juny),
- Coloma de Tábanos (853, 17 de setembre),
- Pomposa de Peñamelaria (853, 19 de setembre),
- Abundi d'Ananelos (854, 11 de juliol),
- Witesind de Cabra (855),
- Amador, Pere i Lluís de Martos (855, 30 d'abril),
- Sandila o Sandulf (855, 3 de setembre),
- Elies, Pau i Isidor (856, 17 d'abril),
- Argemir de Cabra (856, 28 de juny),
- Àurea de Córdova (856, 9 de juliol),
- Roderic i Salomó de Cabra (857, 13 de març),
- Eulogi de Córdova (859, 11 de març),
- Leocrícia (859, 15 de març), i
- Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).
Veneració
Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com Eulogi de Córdova foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.
Bibliografia
- Évariste Lévi-Provençal, Histoire de l'Espagne musulmane, Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.
- Reinhart Dozy Histoire des musulmans d'Espagne, Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.