L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en valencià, API en francés i IPA en anglés) és un sistema de notació fonètica creat per llingüistes. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,[1] i és usat per llingüistes, logopedes i terapeutes, mestres de llengua estrangera, lexicógrafs i traductors.[2] En la seua forma bàsica (en 2005) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.[3]

Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: lletres (que indiquen sons “bàsics”), diacrítics (que especifiquen eixos sons) i suprasegmentals (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en vocals i consonants,[4] i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen articulació, fonació, to, entonació o accentuació.[1]

Encara que l’AFI fon creat per a representar només aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula]s’i[ [sílaba]]s)<,refname "=IPA1999 "un /> conjunt estés de símbols cridats [ [AlfabetFonètic Internacional Estés AFI|Estés ]Esteneu] (IPA en anglés )ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat ( comel cruixit de dents, papissotege [ ([sigmatisme]i]), sons efectuats per persones amb [ [paladarfes ]o] [ [llavileporí ]<]).refname "=world"< /> ! --El[ [Alfabet][] [fonèticaFonètic|]Internacional] ( AFI, API en francés i IPA en anglés )és un sistema de [ [transcripciófonètica L’AFIpot ser

L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el alfabet fonètic més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del alfabet fonètic americanista).

L’AFI va ser creat en Paris en 1886 per l'Associació Fonètica Internacional. L’alfabet va tindre reformes en 1989, 1993 i 1996. -->


Enllaços externs

En castellà:

En anglés:

  1. 1,0 1,1 Associació Fonètica Internacional (1999). , Cambridge: Cambridge University Press.
  2. (1996) P. T. Daniels and W. Bright (eds.) (ed.). The World’s Writing Systems, New York: Oxford University Press, pp. 821–846.
  3. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Associació Fonètica Internacional. (GIF). Consultat el 27-08-2006.
  4. Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”