Acta d'Independència de Costa Rica
El Acta d'Independència de Costa Rica es dona a l'acta de l'Ajuntament constitucional de la ciutat de Cartago, Costa Rica, subscrita el 29 d'octubre de 1821, despuix d'haver-se rebut la notícia de que el 28 de setembre anterior en el Acta dels Nuvolats la Diputació Provincial de la Província de Nicaragua i Costa Rica, reunida en León, havia decidit l'Independència absoluta del Govern espanyol i la possible anexió al Imperi Mexicà proclamat per Agustín de Iturbide. L'acta va ser firmada no solament pels membres de la corporació municipal, sino també pel Cap Polític subaltern del Partit de Costa Rica Juan Manuel de Canyes-Trujillo i per varis llegats d'atres poblacions de Costa Rica que a l'adop es trobaven en Cartago. En l'acta es varen consignar decisions anàlogues a les preses en León, en el sentit de proclamar l'independència absoluta de Espanya i l'unió a Mèxic.
Text de l'ActaEditar
L'Acta del 29 d'octubre diu lliteralment: Número 57. En la ciudad de Cartago a los veintinueve días del mes de octubre de 1821, con premisas de las plausibles noticias de haberse jurado la independencia en la capital de México y en la Provincia de Nicaragua, juntos en cabildo extraordinario y abierto el Muy Noble y Leal Ayuntamiento de esta ciudad, los señores Vicario y cura Rector, el Ministro de Hacienda Pública, innumerables personas de distinción y pueblo, se leyeron los oficios y bando de señor Jefe Político Superior, don Miguel González Saravia de 11 y 18 de corriente en que conforme al voto de los partidos de Nicaragua se juró en León el día once del mismo la independencia absoluta desgobierno español y bajo el plan que adopte el imperio mexicano. Habiéndose leído también un manifiesto de Guatemala sobre el Verdadero aspecto de su independencia, por unánime voto de todos los circunstantes, se acordó: 1.º Que se publique, proclame y jure solemnemente el jueves 1.º de noviembre la independencia, absoluta del Gobierno español: 2.º Que absolutamente se observarán la Constitución y leyes que promulgue el Imperio Mexicano, en el firme concepto de que en la adopción de este plan consiste la felicidad y verdadero intereses de estas provincia: 3.º Que se proceda inmediatamente a recibir el juramento correspondiente al señor Jefe Político Subalterno, al Muy Noble y Leal Ayuntamiento, al citado señor Vicario don Pedro Alvarado, y cura Rector, y al Ministro de Hacienda Pública don Manuel García Escalante, y según el artículo 1.º a toda autoridad: 4.º Que este acuerdo con inserción de los artículos del bando del señor Jefe Político Superior se publique por bando: 5.º Inmediatamente prestó el señor Jefe Político Subalterno el juramento en manos del señor Alcalde 1.º y el Muy Noble Ayuntamiento; Vicario Eclesiástico, cura Rector, Eclesiásticos. presentes y teniente de Hacienda en manos del citado señor Jefe, Lo firmaron los señores abajo suscritos ante mí el infrascrito Secretario lo que certifico.[1]
Naturalea de l'ActaEditar
Encara que el text del 29 d'octubre de 1821 es coneix com a Acta d'Independència de Costa Rica, en estricte sentit no ho fon, ya que per una part l'independència de Costa Rica de Espanya havia segut ya decidida des de l'11 d'octubre en León per la Diputació Provincial, orgue d'elecció popular en la que estava representada Costa Rica, i ademés, en atres poblacions de Costa Rica els respectius ajuntaments varen emetre la seua pròpia acta, que no sempre coincidia en lo decidit en Cartago. Per eixemple, l'acta subscrita per l'Ajuntament de Sant Josep el 30 de novembre, si be proclamava l'independència d'Espanya, s'abstenia de realisar l'idea de l'anexió a Mèxic. En realitat, l'acta del 29 d'octubre de 1821 és un acta d'independència de la ciutat de Cartago, que es llimitava a confirmar lo ya decidit per la Diputació Provincial de Nicaragua i Costa Rica.
Ni l'acta de Cartago ni la de León tenien relació llegal cap en la subscrita el 15 de setembre de 1821 per la Diputació Provincial de Guatemala, ya que des de 1820 la Província de Guatemala no tenia autoritat política ni administrativa sobre Nicaragua i Costa Rica, que constituïen una província separada d'aquella.