Normalisació llingüística
La normalisació llingüística o planificació llingüística és un tipo de política llingüística, encaminat a l'us generalisat d'alguna llengua en un determinat context. Com a política és un procés delliberat per a influir sobre el comportament d'uns atres sobre l'adquisició, estructura, o funcionalitat d'una llengua.
Sol incloure el desenroll i reacció a situacions en la que una llengua (generalment no cultivada) accedix a àmbits d'us llingüístic fins a llavors reservats a una atra llengua. Per ad este procés és imprescindible una acció de tipo polític.
Definició i eixemplesEditar
Segons establí Lluís V. Aracil en l'any 1965, el conflicte llingüístic frut d'una situació de contacte de llengües es pot entendre com un círcul funcional en el que actuen dos corrents recíproques comparables als llaços o circuits retroactius (feedback loops) d'un sistema cibernètic.
En general, es reserva este terme per a les llengües minoritàries; pero en un sentit ampli moltes llengües transnacionals han passat per un procés d'este tipo front al llatí, per eixemple.
Per un atre costat, en Quebec la normalisació (aménagement linguistique) afectava a dos llengües molt esteses i desenrollades: al francés i a l'anglés.
Este procés comprén dos fases (en el cas de llengües no cultivades): la normativisació i l'extensió social.
Extensió socialEditar
Correspon a lo que normalment s'entén per Normalisació llingüística. A pesar de que l'observació de la vida de les llengües proporciona abundants eixemples de la desaparició de les mateixes com a conseqüència de la seua substitució per unes atres, no és menys cert que hi ha hagut casos en els que l'intervenció decidida dels poders públics i la presa de consciència social han conseguit frenar l'extinció d'una llengua. En estos casos s'ha impulsat la normalisació de l'idioma minorisat; el poder polític ha posat en marcha el procés sociocultural en la finalitat de restablir l'us social de l'idioma amenaçat.
Durant el sigle XX s'han normalisat llengües com el finés, el noruec, l'hebreu, l'hongarés, el chec, etc...
Planificació llingüística internacionalEditar
Els proyectes de planificació llingüística poden portar-se a terme també a nivell internacional. La ciència que s'ocupa d'estos proyectes rep el nom de interllingüística.
Este terme fa referència a la creació i promoció de llengües auxiliars construïdes, dissenyades específicament per a la comunicació internacional, com l'esperanto.
Situació en EspanyaEditar
L'aprovació de lleis de normalisació llingüística per diversos parlaments autonòmics a partir de la Constitució espanyola de 1978 ha consolidat el caràcter oficial d'este concepte.
S'ha generalisat la discriminació positiva per a les llengües autonòmiques, aplegant en molts casos a chocar la convivència en l'espanyol -castellà-. Se generen queixes respecte a la possible discriminació del castellà respecte al català en Catalunya.
També tenim un atre eixemple en quan a la llengua valenciana i l'absorció per mig del català en la normalisació llingüística portada a terme a principis de l'etapa democràtica i la creació de les autonomies en la Comunitat Valenciana.