Walter Lippmann
| Walter Lippmann | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Periodiste, filòsof i comentariste polític. | ||
| Naiximent: | 23 de setembre de 1889 | ||
| Lloc de naiximent: | Nova York, Estats Units | ||
| Defunció: | 14 de decembre de 1974 | ||
| Lloc de defunció: | Nova York, Estats Units | ||
Walter Lippmann (Nova York, Estats Units, 23 de setembre de 1889 – Nova York, Estats Units, 14 de decembre de 1974) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el capitalisme i democràcia en el complex món modern (Liberty and the News, 1920). Obtingué dos voltes el Premi Pulitzer (1958 i 1962) per la seua columna Today and Tomorrow (Hui i matí).
Biografia
Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en Europa. Als 17 anys ingressà en l'Universitat de Harvard a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a George Santayana, William James i Graham Wallas; centrant-se en filosofia i llengües (parlava francés i alemà ademés d'anglés). Fon membre de la societat Phi Beta Kappa.
En l'any 1913 Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista The New Republic. Durant la Primera Guerra Mundial, Lippmann aplegà a ser conseller del president Woodrow Wilson, intervenint en la redacció dels Catorze Punts. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel comunisme, la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.
Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat A Test of the News (1920), centrat en la cobertura de The New York Times cap a la revolució bolchevic. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "guerra freda" (The Cold War, 1947).
Despuix de l'eixida del seu càrrec d'Henry A. Wallace en setembre de 1946, Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'Unió Soviètica en Europa, oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com George F. Kennan.
Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en Lyndon Johnson sobre la forma tractar la Guerra de Vietnam fon particularment crítica, a pesar de la qual cosa, el 4 de setembre de 1964 se li va otorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat.