Pistola
Una pistola és un arma de fòc curta dissenyada per a ser apuntada i disparada en una sola mà, o en dos, es pot utilisar per a la caça depenent de l'arma i dispara bales a curt alcanç.
Etimologia
Encara que les primeres pistoles es varen crear en el sigle XVII com a armes auxiliars de la cavalleria, el terme «pistola» es referia als menuts punyals i dagues que es duyen amagats entre la roba. En la primera mitat del sigle XVI es referixen en llengua castellana les primeres pistoles com arcabuces menuts. Ya en la segona mitat d'eixe sigle s'amprava el terme «pistolete». Per a primers del XVII, el terme pistola, per a referir-se a les armes de fòc curtes empunyades en una mà, ya estava estés.
Existixen distintes teories al respecte, pero sembla ser que el terme prové del terme en anglés pistolet que apareix en 1550, i este possiblement del terme francés per una menuda arma de fòc o menuda daga. El terme francés pistole apareix per primera volta en 1566, provinent possiblement del chec píšťala (‘flauta’ - arma de fòc curta utilisada pels husitas). Una atra teoria es referix a la ciutat italiana de Pistoia, a on es fabricaven dagues i més tart coneguda per la fabricació d'armes de fòc. Atra teoria comenta que la paraula pistola prové de l'alemà, pistole.
Pistoles antigues
La pistola amprava bàsicament els mateixos mecanismes de dispar que els mosquets i fusils d'avantcarrega: clau de roda en els sigles XVI i XVII, clau de pedrenyal en el XVIII i primera part del XIX i clau de percussió en aparéixer este tipo de mecanisme a principis del XIX.
Totes estes pistoles requerien la recarrega de la seua munició manualment despuix de cada dispar. La munició s'introduïa per la boca del canó (arma d'avantcarrega) i consistia en pólvora, proyectil i taco de paper (que servia de tapó per a mantindre comprimits els dos anteriors dins del canó i es pressionava en un adminícul denominat baqueta). Este método de recarrega era molt llent i, generalment, els combatents desenfundaven els seus sabres o espases despuix de disparar, ya que les circumstàncies no permetien recarregar novament la pistola.
Revòlver
- Artícul principal → Revòlver.
La primera pistola capaç de disparar de manera consecutiva abans de recarregar munició fon el revòlver, també nomenat «pistola rotativa». Es coneix un model similar utilisat per l'eixèrcit britànic en el sigle XIX, pero el revòlver modern ho va patentar Samuel Colt en 1835. Este sistema estaja la munició en un tambor («tonellet») desmontable que gira en el recorregut de regrés del gatell, colocant d'esta manera una nova recambra («caseta») davant el percussor.
En la recambra del tambor s'introduïa una porció de pólvora negra (generalment DuPont), taco de paper, munició (plom) i s'atacava en una palanca situada baix el canó. Este procediment es realisava en molt de conte per a evitar que la pressió inflamara la pólvora anticipadament. Per la part posterior de cada recambra del tambor es colocava una càpsula fulminant sobre el seu respectiu fumeral. En ocasions es cobria tot en greix per a evitar que la purna del primer dispar capcionara les sis recambres, provocant l'esclat de l'arma i ferides al tirador. Per lo complex i llent d'esta operació, no era d'estranyar que els soldats de cavalleria dugueren en si una dotació de tambors precarregats, els quals eren desmontables.
La falta d'especialisació de la manufactura de les armes de l'época i els baixos controls de calitat varen propiciar una série d'accidents en els que no era estrany lesionar-se sériament les mans en el moment de carregar i accionar les pistoles.
Comunament, el revòlver té sis recambres, pero hi ha models que tenen entre cinc i nou.
Pistoles semiautomàtiques
Despuix del revòlver ya se passaria a les pistoles semiautomàtiques.
