Clima mediterràneu
El clima mediterràneu o clima templat humit-sec és un subtip de clima templat, junt en uns atres com els templats humits: subtropical humit i l'oceànic, i els subhumit o monsònics. Es caracterisa per hiverns suaus i plujosos i estius secs i calorosos o templats, en autumnes i primaveres variables, tant en temperatures com en precipitacions. El nom ho rep de la mar Mediterrànea, àrea a on és típic este clima i adquirix major extensió geogràfica, pero també està present en atres zones del planeta, encara que en variacions sobre la distribució de les temperatures.
Les pluges no solen ser molt abundants, encara que hi ha zones a on se sobrepassen els 1.000 mm. Pero la característica principal és que estes no es produïxen en estiu, per lo que la seua distribució és l'inversa a la del clima de la zona intertropical, lo que genera un important estrés hídric.
Les temperatures es mantenen, en promig, tots els mesos per damunt dels 20 °C pero presenten variació estacional, sempre hi ha mesos frets per baix dels 18 °C i uns atres més càlits que en el mediterràneu típic sobrepassen els 22 °C.
El clima mediterràneu està situat geogràficament en les costes occidentals de les masses continentals, entre els climes oceànic, cap als pols, i desèrtic, a l'equador, sent realment una combinació d'abdós: en hivern predomina la component oceànica i en estiu la desèrtica. Quant més cap als pols, el clima és més suau i plujós, per lo que parlem de mediterràneu d'influència oceànica i quant més cap a l'Equador, més sec, de modo que parlem de mediterràneu sec.
La vegetació resultant és arbòrea de tipo perennifòlia, en els arbres no molt alts i uns estrats herbáceus i de xares. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenrollat, d'herència tropical, que enriquix el bosc i ho fa apretat i a voltes inclús impenetrable. El fullage dels arbres i abruixells permaneix en la planta tot l'any, aforrant aixina una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per tindre moltes defenses. Estes defenses poden ser de tipo físic (fulls escleròfiles, és dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pubescència), químic (fulls aromàtics, pestilents o venenoses), o biològic (secretant substàncies per a alimentar a menuts insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món templat, i que mesclen les del món tropical humit (fulls perennes) i sec (fulls xeromorfes, espinoses, aromàtiques, atractores de formigues).
Les denominacions típiques de les formacions resultants són la garriga en el mediterràneu, el chaparral en Califòrnia o el fynbos en Suràfrica i la xara chilena en Chile. En les zones en este clima és a on s'ha desenrollat tradicionalment l'anomenada trilogia mediterrànea: blat, vinya i olivera. Est últim és un arbre que únicament es cultiva en zones que presenten este patró climàtic. Actualment les zones de clima mediterràneu són a on més desenrollada està l'agricultura de regadiu produint-se gran cantitat de frutes (taronges, llimes, albercocs, bresquilles, cireres, prunes, nyispros, etc...) i hortalices (tomates, creïlles, albargines, carabassetes, cebes, alls, carlotes, etc...), quedant en la seca l'olivera junt ad atres espècies com a armelers i garroferes.
Classes de clima mediterràneu
- Mediterràneu típic
- Mediterràneu en influència oceànica
- Mediterràneu sec
- Mediterràneu continentalisat
- Mediterràneu subalpí
- Clima equatorial de montanya