Chador
El chador és el vel que les dones musulmanes utilisen per a tapar-se el cap i part de la cara.
És una penyora de carrer femení típicament iraní, consistent en una simple peça de tela semicircular oberta per davant que es coloca sobre el cap, cobrint tot el cos llevat la cara.
El color més corrent dels chadores és hui en dia el negre, si be s'observen encara també uns atres, en particular en el mig rural, entre les zoroastrianes i en llocs de pelegrinage o àmbits domèstics, a on són corrents els colors clars en estampats de flors.
El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al sigle XVIII, es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar (1794-1925). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any 1936 dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels anys 1970, la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon.