Imprenta del sigle XV

L'imprenta (o prensa d'imprenta) és un dispositiu mecànic que permet fer molts eixemplars d'un text en fulles de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que participen en l'elaboració d'una obra impresa.

El llibre imprés més antic que es conserva és el Nou Còdic d'Etiqueta de Yi Gyu-bo, publicat en Corea entre els anys 1234 i 1241.

L'invenció de l'imprenta s'atribuïx a l'alemà, Johannes Gutenberg en l'any 1440. Gutenberg està considerat com “el pare de l'imprenta”, despuix d'anys intentant disputar-se el títul entre francesos, italians, holandesos i alemans. Imprimí una Bíblia que fon publicada en l'any 1456 en dos toms de 324 i 319 pàgines. En total es varen imprimir un total de 180 unitats —molt superiors a les còpies a mà que realisaven els monjos—.

La primera imprenta espanyola és la valenciana. El llibre més antic sorgit de les imprentes valencianes fon Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, el llibre fon editat en el taller de Lambert Palmart a finals de 1474, i conté els versos d'un certamen celebrat en la ciutat de Valéncia en febrer d'eixe mateix any.

Enllaços externs