Teodoro Andreu

Teodoro Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - † Valéncia, 1935) va ser un pintor i artiste gràfic espanyol. Va ser un seguidor del luminisme valencià de Joaquín Sorolla, de qui va ser primer discípul. Va alcançar la perfecció en la plasmació de la llum de Valéncia en la seua obra, fet que li va fer sumar en el seu anecdotari vital l'acusació per part de Sorolla de furtar-li la llum, mostrant la seua admiració.

Biografia

Teodoro Andreu era fill de José Andreu García i de la seua segona esposa, Ascensió Sentamans Salazar. Va tindre tres germanastres i una germana. A la primerenca edat d'un any, el seu pare va morir ofegat per un desbordament del riu Xúquer. En l'any 1875 junt a la seua mare i germana, es va instalar en Madrit, en el carrer Atocha. Andreu va rebre la primera ensenyança en el colege dels escolapis. Posteriorment va estudiar solfeig i va pertànyer al cor infantil de l'òpera en el Teatre Real.

En l'any 1884 va iniciar els seus estudis de dibuix i pintura, primer en l'escola El Foment de les Arts i posteriorment en l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando. El seu primer dibuix conegut va ser Cap d'Ecce Homo. En 1889 va entrar en l'estudi de Joaquín Sorolla com a primer discípul. En la finalitat de lliurar-se del servici militar, com a fill de viuda, que li corresponia fer en Cuba, es va dedicar a vendre apunts de flors i frutes.

En l'any 1902 es va traslladar a Bilbao, a on va obrir estudi. En esta etapa va viajar a Londres i París. En l'any 1904 va aprovar oposicions per a professor de l'Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles arts de Càdis. Posteriorment es va instalar en Barcelona, i en 1909, any en que va morir la seua mare, va retornar a Valéncia. Va contraure matrimoni en Josefina Settier Banús, que havia conegut en Alzira en l'any 1905. Va tindre quatre fills: Josefina, naixcuda en 1912, que va morir en un any d'edat; José Teodoro, naixcut en 1913; Antonio, naixcut en 1914, que va morir de tifus en tres anys d'edat, i Elisa, naixcuda en l'any 1917.

Va participar en l'Exposició Regional Valenciana de 1909, organisada per l'Ateneu Mercantil, i va obtindre la medalla d'or. En octubre d'eixe any va retornar a la seua terra natal en plaça en l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia. A l'any següent va participar en l'Exposició Nacional celebrada també en esta ciutat i va presentar La Viudeta, Forn de calç, el retrat de D. Froilán Torija i de María Sanchís Banús. En Argentina va participar en l'Exposició Internacional de Pintura celebrada en Buenos Aires.

En l'any 1914 va ser nomenat professor de Terme de Composició Decorativa i Pintura de l'Escola d'Arts i Oficis de Santiago de Compostela, cessant en 1920. Va retornar a Valéncia, a on va ser nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis en l'any 1925. Durant els anys vint participa en diverses exposicions en Valéncia, Madrit i Barcelona i és nomenat membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carlos de Valéncia.

El pintor Andreu va morir en el seu domicili de Valéncia el 18 de març de 1935 a l'edat de 64 anys.

En l'any 1971 es va celebrar el centenari del naiximent del pintor en una exposició antològica en Valéncia, i una atra en Alzira titulada Exposició homenage en el centenari del naiximent del pintor alcireny Teodoro Andreu a on es varen mostrar, entre uns atres, la colecció de cinc llenços propietat de l'Ajuntament d'Alzira.

Obra

Alegoria de la Republica (1931)

Entre les obres més destacades del pintor Andreu es troben les següents:

• Colecció de l'Ajuntament d'Alzira:
  • La paella, 1896
  • Tres roses en un pomell, 1912
  • Valle de la Murta, 1915
  • Coser baix tarongers, 1919
  • Simat de Valldigna, 1919
  • Entrador en un hort de tarongers, 1926
• Cap de *Ecce Homo, 1886.
• Preparatius trists i Retrat de José Andreu Domigo, 1890
• La Puríssima, 1891
• El dia de la festa i Retrat de la senyoreta J.R., 1892.
• Llauro valenciana, Despuix de l'almorzar, Aixina no prengues més, En el locutori, 1899.
• Arruixa, que *plou, Apagant el fòc, 'Primers passos, 1901.
• Retrat de la meua mare, 1902
• El primer bany, 1904
• Retrat de la meua esposa, 1911
• Plantació d'arròs, 1912
• Fent cartuchos. 1913
• Chiques de l'horta en ànets, Sembrant entre tarongers, 1914
• La Porta Santa plovent, 1915
• Retrat del meu fill Pepe, 1916
• La panadera, Recolecció d'armela, Paisans de Compostela, 1917
• Cap de gallega, Antucha, Hórreo de la rapaza, La florista valenciana, Carmeleta, Retrat de D. José Casanova, 1918
• Dos llenços del Calvari, Agarrant figues, L'assut de Zubieta, 1919
• Pati del Pazo de Gasset, Vicenteta, Carmeleta, Hortelana, 1920
• Barraques valencianes, Retrat de D. José Arechabala i Sagrat Cor de Jesús, 1921
• Barques del bou, Costes de Vinaròs i Plaja de la Malvarrosa, 1922
• Barraca de l'Horta, Retrat de Dª Rosa Galindo, 1924
• Racó de Cap Negret, premiat en la Bienal de Venècia, i Els dos maretes, 1925
• Retrat de D. Eduardo Saboya, 1926
• Retrat dels fills del Dr. D. Fernando Rodríguez Fornos i Calvari de Sagunt, 1927
• Campanar de Castell de Guadalest, El tio Plácido, El Agüelo de Villar de l'Arquebisbe i Retrat de la Sta. Piera Redal, 1928
• Retrats de Dª. Aurora Pérez de Sanchís Banús, Retrat d'Aurorita, Bodegó de frutes i Bodegó de verdures, 1929
• Bodegón de raïms, Entrada en un hort, El *Granerer i Jardí, 1930
• Santa María del Lluch, República, 1931
• Retrat de Don Enrique Mayer, Autorretrat i Bodego de Codonyers, 1934

Bibliografía

• Aldana Fernández, Salvador (1970). Ayuntamiento de Valencia, ed. Guía abreviada de artistas valencianos. p. 28
• Garín Ortiz de Taranco, Felipe María (1955). Instituciò Alfons el Magnànim, ed. Catálogo guía del Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos, Valencia. pp. 195 y 308
• Montagud Piera, Bernat (1983). Ayuntamiento de Alcira, ed. Teodoro Andreu Sentamans: biografía pictórica. ISBN 978-84-500-8905-9
• Pantorba, Bernardino de (1980). Jesús Ramón García-Rama, ed. Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España (1948). p. 368