Civilisació Maya
La civilisació maya habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de Mèxic, específicament en els cinc estats de Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatà; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals Belize, Guatemala, Hondures i El Salvador, en una història d'aproximadament 3.000 anys.
Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a la història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu legat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descenents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la mafmília mayense.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam son mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenis d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins 1697, en la presa de TAyasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en 1901 la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
Els mayes feren grans i impresionants construccions desde el Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten,i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tiakl, Quiriguà (abdós les primeres en ser decalrades PAtrimoni de l'Humanitat per l'Unesco) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot clasificar com un imperi, pero no se sap si el moment de colonisar imposaren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i rseidència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les loses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a textos logogràfics que descriuen les seuse genealogies, victòries militars, i atres logros. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del mon antic.
Els mayes participaven en el comerç a llarga distància en Mesoamèrica, i possíblement més allà. Entre els bens de comerç estaven el jade, el cacau, la dacsa, la sal i la obsidiana.
Antecedents i Història
Existix una gran controvèrsia al respecte dels succesos antecedents del Preclàssic, no existixen grans encontres a excepció de les condicions climàtiques patiren canvis considerables lo qual fon causa de la extinció de numeroses espècies animals. Per allò se donà un desplaçamentde la caça com a activitat principal, i fon sustituida per la recolecció de tubèrculs, arrels, grans i frutes silvestres. En tota la península de Yucatà s'ha trobat rests d'animals extints i d'activitat humana, com ho demostren la utileria de l'Indústria de la Concepció (Campeche) i els descobriments de pintures rupestres en les grutes de Loltú (Yucatà).
Preclàssic maya
També dit Periodo Agrícula, existix un debat sobre els anys d'inici i fi d'este inerval de temps, el més aceptat, en este cas per l'àrea maya inicia aproximadament en el any 1000 a. C. i termina cara al 320 d. C. Durant este periodo se desenrolla el idioma maya, el poble maya adquirix experiència i construix algunes grans ciutats.
Una teoria bassada en estudis de ceràmica, motiva a deduir que en el periodo preclàssic la costa del Pacífic (desde el est de Oaxaca fins a El Salvador) estigué poblada pels ancestros dels mixe, zoques i popoluques actuals (u dels quals és del grup dels mayes) que cara al 1200 a. C. emigraren cap al Golf de Mèxic i desenrollaren la civilisació Olmeca arqueològica, de fet la ceràmica més antiga d'esta regió és d'un estil inconfundible dit Ocós, originària del Pacífic de Guatemala, pero uns 600 anys més antiga que la Olmeca, (Coe i Diehl 1980; Lowe 1977)
Segons un atra teoria complementària a l'anterior els descenents dels olmeques emigraren a la zona del PEten guatemaltec, a on posteriorment se barrejaren en la gent del lloc originant als "protomayes". Existixen alguns fragments del Chilam Balam de Chumayel a on s'afirma que estos provenien d'una migració que se produix en el núcleu original maya que certs arqueòlecs han trobat en la zona maya de Guatemala coneguda com El Peten, quan en el Preclàssic mig se escomençaren a desenrollar ciutats monumentals, en la Conca del Mirador, com Nakbé. El Mirador, Cival i San Bartolo en els seus ara famosos murals del Preclàssic, els més fins i antics de l'àrea maya. Estes grans ciutats, ya contaven en totes les característiques que feren famosos als mayes del periodo Clàssic, i donant lloc al dubte de si els Olmeques i mayes, de fet foren cultures que se desenrollaren independentment.
Periodo Clàssic
També dit Periodo Teocràtic, abarca des dels anys 320 a 987 d. C aproximadament. Rep este nom perque en un principi se cregué que fon el grup sacerdotal el que va detindre el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural se desenrollà al voltant a la religió.
Els grups sacerodtals, tingueren gran importància en el govern dels Estats mayes del Clàssic; a pesar d'això, mai foren dirigents. Existia una classe noble i en tot cas, eren els guerrers quins concentraven el poder. L'image dels mayes com una societat governada per sacerdots fon derribada quan se va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra unes en atres. S'incrementà notàblement l'agricultura com a activitat econòmica bàssica, la qual era practicada per grans contignents de llauradors, propicaiant una comlexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social.
Periodo Posclàssic
Abarca els anys 1000-1687 d. C. Una volta abandonats els centres ceremonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada étnicament en els mayes arraigats en la regió, que portava en si una cultura mestisada de fort contingut náhuatl.