Andana

Revisió de 21:49 25 jul 2023 per Llana (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|250px|Andana d'una casa L''''andana''', també nomenada simplement '''cambra''', se referix a l'espai d'una vivenda…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Andana d'una casa

L'andana, també nomenada simplement cambra, se referix a l'espai d'una vivenda entre la teulada i el trespol, el qual cobrix les habitacions inferiors. És una part habitual de les cases tradicionals valencianes, que sol utilisar-se d'almagasem, siga d'objectes quotidians o de productes agrícoles. En el temps algunes d'estes andanes són transformades en habitacions o vivendes.

Us tradicional de la paraula andana

La paraula andana és la forma clàssica per a designar ad esta part de la casa (en castellà buhardilla o desván). Dialectalment també se la nomena algorfa, truna o falsa. Per contra, la plataforma per a pujar a un tren se denomina moll (en castellà andén, muelle). Utilisar la paraula andana en este sentit genera confusió entre els parlants de valencià.

Y dalt en les andanes troba al dit Miquel Aguilar y pres lo se’n porta, dit justicia de Algemezi, a la preso”. Anònim. Procés contra Matheu Blanc. 1599. “Estant ya les terres millorades y havent fet en dita casa andana...”. Francesc Roig i Dou. El llibre de la família dels Roig. 1688. “...determinaren que aven-se cremat una andana en la casa gran de Vicent Gosalbo que es regonega y se obre tot lo que sia menester per conte de la yglesia”. Les actes capitulars de la Sèu de Xàtiva. 1722.
Substituir moll, del tren, el metro o l’autobús, per la forma andana, com fa el català modern resulta absurt en valencià, ya que l’andana en valencià és la part superior d’una barraca o casa tradicional."Aquell dia no t’esperava ningu, pero no sentires la tristor d’aguaitar a la finestreta del tren i vore apropar-se el moll de l’estacio sense parents”. Xavier Casp. Proses en carn. 1988. “Havíem dormit en la replaça que abans ocupava el moll on s’intercanviaven la mercaderia els trens d’una línia a l’altra”. “Envoltaven el moll esqueixos dels oms i les acàcies que havien donat ombra a milers de viatgers”. Jordi Botella. Estació terminal. 2006.

Enllaços Externs

Commons