Almorzar típic valencià

Almorzar (del llatí admŏrdium, de admordere, mossegar llaugerament.), en castellà almuerzo, és una menjada, generalment llaugera, que es fa a mitan matí, vora les dèu, entre el desdejuni i el dinar. L'almorzar és una costum típica valenciana.

La cantitat i composició de l'almorzar depén en gran mesura de les costums generals de la població, de les tradicions culinàries del país o ètnia i del clima, entre atres factors. Depenen també del lloc i ocasió en el temps: existixen els almorzars d'oficina, colege, familiars, de negoci. En algunes cultures és un dels menjars principals del dia (com per eixemple en la mediterrànea), no obstant en les cultures anglosaxones l'almorzar queda reduït a una mínima expressió.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també se nomena de igual forma l'acció d'almorzar. El conveni laboral ha de contemplar mija hora per a l'almorzar. El desdejuni, l'almorzar, el dinar, el berenar, el sopar i el resopó, són les menjades tradicionals valencianes. Dialectalment, també se li nomena: armoçar, armosar o armossar.[1]

Eixemples de frases:

  • L'almorzar de hui és titaina en botifarretes.
  • Els chiquets se mengen l'almorzar a l'hora del pati en el colege.
  • Prendre l'almorzar: És una costum molt nostra almorzar a mitan matí.
  • Menjar en l'almorzar alguna cosa: Hui havem almorzat llomello en tomata fregida. Tots els dies almorze una pataqueta de faves tendres en allets.

En certes zones que parlen castellà se li crida almorzar al menjar servit generalment al migdia, be en casa o en restaurants o cafeteries. El significat d'almorzar com a menjar a migdia és un castellanisme semàntic, puix en valencià est acte es diu dinar: Dinarem en ma casa. Dine ací tots los dies... Dinar de treball, de negocis...

Referències

Enllaços externs