Diòcesis
Una diòcesis és el districte o territori cristià en el que té i eixercix jurisdicció eclesiàstica un prelat: arquebisbe, bisbe, etcétera. El nom prové de temps de l'Antiga Roma, ya que eixe nom es donava a les divisions administratives posteriors al sigle III. Un temple pertany a una parròquia. Vàries parròquies agrupades solen pertànyer a un decanat o archiprestat, els quals, agrupats, pertanyen a una diòcesis. Les diòcesis es poden agrupar, a la seua volta, en províncies eclesiàstiques, al cap de les quals es troba una archidiòcesis o arquidiòcesis.
Quan una diòcesis carix de pastor (el bisbe), es diu que està vacant o impedida.
El terme diòcesis és utilisat per distintes iglésies cristianes, sent la més estesa l'Iglésia catòlica, el Còdic de la qual de Dret Canònic la definix en el cànon 369 com:
Una diòcesis titular en l'Iglésia catòlica és un bisbat o arquebisbat del que hui existix únicament el seu títul i és conservat el seu recort. Li la concedix a un bisbe o arquebisbe, qui no és un ordinari diocesà, sino que és un dignatari de la Cúria Romana, un bisbe auxiliar o el cap d'una jurisdicció missional com, per eixemple, un vicariat apostòlic.