Creu de terme

Creu del Pont de pedra, en Saragossa.

Una Creu de terme o Peiró (del llatí petrōne, derivat de pĕtra, pedra. Per via de l'occità peira, del qual peiró és un diminutiu) és una pedra o pilar sobre la que es posa una capella, una creu o l'image d'un sant en camins rurals o de montanya. Per extensió se li denomina Creu de terme; creu que, posada damunt d'un peu de pedra, senyala l'inici d'un terme municipal.

La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també especifica que Peiró o Peirona és també un nom propi d'home i dòna.

Història

Se tenen notícies documentals que estes creus daten de principis del sigle XI. No se coneix l'orige d'estes creus pero sí el seu significat, ya que delimitaven els térmens de les poblacions. Situades al costat d'un camí per a donar la benvinguda o despedida dels viagers que passaven per la població.

Fon antiga costum en el Regne d'Aragó elevar creus en commemoració de dates o acontenyiments, o com a simples testimonis de pietat cristiana, generalment junt als camins per a fomentar la pietat dels viajants, i a voltes front a monasteris i ermites. I és que no satisfets els cristians de la Reconquista en elevar temples, ermites i cenobis, erigiren estos peirons en camins, fitades, promontoris, calvaris i per qualsevol lloc. En principi varen ser senzills monuments i varen acabar per ser verdaderes obres d'art gòtic i renaixentiste que varen immortalisar els noms de mestres pedrapiquers.

Durant finals de la II República i la Guerra Civil les creus de terme foren destruïdes, algunes foren rescatades i conservades en museus locals i en alguns casos foren reconstruïdes o restaurades.

Descripció

Consistix generalment en unes grades de planta circular o poligonal sobre les que s'eleva un fust arrematat en nuc, guaix o capitell, que sustenta la creu de pedra llaurada en picapedreria. Generalment té per una de les cares de la creu l'image d'un Crist crucifixat i per l'atre l'image de la Verge o algun sant. Alguns pobles valencians les acaronen baix templets o baldaquins.

Denominacions

Este monument rep diferents denominacions fòra de terres valencianes, en Aragó cruz de suelo, cruz de sol, peirón o pairón; en Catalunya pedró, peiró o creu de terme, depenent de les zones; en Galícia cruceiro i en la resta d'Espanya cruz de término.

Creu del Bartolo

La creu més gran d'Espanya (la Creu del Bartolo) està en el cim del Desert de les Palmes, en el terme de Benicàssim, elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del sigle XX.