Ruda
La ruda o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
Característiques
Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.
Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de montanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.
Espècies
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
Usos medicinals
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria europea s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'esclerosis múltiple i la paràlisis de Bell.
Accions farmacològiques
- Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'úter.
- Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
- Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
Toxicitat
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant aborts i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.
Referències
- Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
- Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269
Bibliografia
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
- Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruda.
Wikispecies té un artícul sobre Ruda.
«Ruda». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.