Francesch Vicent
Francesch Vicent o Francesc Vicent (Sogorp, 1479 - ? 1523) és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món.
Biografia
Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any 1495 (15 de maig), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la ciutat de Valéncia baix el títul Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en 1492. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple Sigle d'Or Valencià.
Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del monasteri de Montserrat, perdent-se el seu rastre en 1811 durant la Guerra de l'Independència quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.
De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.
La publicació del llibre En pos del incunable perdido (Biblioteca Valenciana, 2001) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el sigle XV. Era la seua carta de naturalea impresa.
Tractat
L'obra que apareix en el tractat de Vicent, escrita pels poetes Bernat de Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc de Castellví, tots ells partícips del Sigle d'Or Valencià.
Reconeiximents
Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'arguines de Sogorp, va batejar un asteroide en el seu honor, el (78071) Vicent.