Isku

Revisió de 19:13 9 març 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Isku o Iskur''' en la mitologia sumèria, i '''Adad''' en la mitologia acadia, és el deu de les tormentes i les pluges dels pastors, adorat apro…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Isku o Iskur en la mitologia sumèria, i Adad en la mitologia acadia, és el deu de les tormentes i les pluges dels pastors, adorat aproximadament del 3500 a. C. al 1750 a. C. en l'antiga Mesopotàmia. El seu centre de cult estava en Karkara, i I.nam.khe era el temple en el que rebia cult.​ És descrit com a germà del deu sol Utu. En la mitologia de la creació Enki va posar al seu càrrec els vents i «el dic d'argent en el cor del cel». Atres autors ho descriuen com un bou o un lleó, i els seus rugits eren com a trons. En un text figura com a fill d'An i germà bessó d'Enki.

En l'any 1772 a. C. Hammurabi va construir un tro per a fer cult a Adad.​

Referències

  • A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135
  • C. Wilcke, RIA, 5, 74-87
  • Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
  • Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967