W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, 1819

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, id. 1791) fon un compositor de música clàssica i ha segut considerat per molts u dels més grans en el seu gènero.

A pesar que va morir molt jove (a penes als 35 anys), va deixar una obra extensa que comprén tots els gèneros musicals de la seua época. Va compondre més de 600 obres, moltes d'elles reconegudes com les obres cima de la música simfònica, concertant, de càmara, per a piano, per a òpera i coral. És u dels compositors clàssics més populars.

Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en la seua infància més primerenca a Salzburg. Quan ya tocava el teclat i el violí, va compondre obres a l'edat de cinc anys i va realisar interpretacions per a la realea europea. Als dèsset fon contractat com a músic en la cort de Salzburg, pero a causa de la seua inquietut va viajar a la busca d'una millor posició, sempre component de forma prolífica. Durant la seua visita a Viena en l'any 1781 fon despedit del seu lloc en la cort de Salzburg i va decidir quedar-se en la ciutat, on alcançà la fama durant el restant de la seua vida, pero va tindre poca seguritat financera. En els seus anys finals en Viena va realisar moltes de les seues simfonies, concerts i òperes més conegudes, i el Rèquiem. Les circumstàncies de la seua primerenca mort als 35 anys han segut molt mitificades.

Mozart sempre deprenia voraçment d'atres músics i va desenrollar un esplendor i una madurea d'estil que va rodejar la llum i elegància en la foscor i passió -tot be informat per una visió d'humanitat "redimit per l'art, perdonat i reconciliat en la naturalea i l'absolut". La seua influència en tota la música occidental posterior és profunda. Ludwig van Beethoven va escriure les seues primeres composicions a l'ombra de Mozart, de qui Joseph Haydn va escriure que "la posteritat no vorà tal talent una atra vegada en 100 anys"