Mónaco
El Principat de Mònac o simplement Mònac (en francés: Principauté de Monaco; en monegasc: Principatu de Múnegu; occità: Principat de Mónegue; en italià: Principato di Monaco), és, després del Vaticà, el país més chicotet del món i ´mes dènsament poblat. Localisat entre el Mar Mediterràneu i França sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
| Principauté de Monaco Principatu de Múnegu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Política
Mònac ha segut governat per una monarquia constitucional des de 1911, en el Príncep com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre del Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, que el tria entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
Baix la Constitució de 1962, el Príncep compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells, complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigts pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa les voltes d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
Cultura i Art
En Mònac prevalixen els estils arquitectònics que s'han donat en França. Entre les seues construccions més significatives es troba la Catedral de Mònac del any 1875, construida en pedres blanques de La Turbie sobre el emplaçament d'una antiga iglésia del segle XII dedicada a Sant Nicolàs. El edifici presenta un estil romànic bizantí, mentres que el seu interior alberta interessants peces. Atres de les construccions emblemàtiques, ademés del Palau Principesc, és el edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i el Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada com a una obra mestra d'arquitectura monumental.