Imperi britànic
L'Imperi Britànic eren els territoris, les terres que depenien política i econòmicament del Regne Unit de la Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit. El seu màxim auge va produir-se a principis del sigle XX, quan quasi abastava una població d'entre 458 millons de persones i uns 33 millons de quilómetros quadrats, lo que significava aproximadament una quarta part de la població mundial i dos quintes parts de les terres emergides.
L'Imperi es va desenrollar durant uns tres sigles, a través d'una série de fases d'expansió relacionades en el comerç, la colonisació i la conquista, ademés de periodos d'activitat diplomàtica. Provablement, el punt de màxim auge imperial pot situar-se entre 1890 i 1910. El primer en utilisar l'expressió "Imperi Britànic" va ser el doctor John Dee, astròlec, alquimista i matemàtic de la reina Elisabet I d'Anglaterra.
L'Imperi va facilitar l'extensió de la tecnologia, el comerç, l'idioma anglès i el govern britànics per tot lo món. L'hegemonia imperial va contribuir a l'espectacular creiximent econòmic del Regne Unit i al pes dels seus interessos en l'escenari mundial. Alguns territoris que han format part de l'imperi britànic: Irlanda, Estats Units, Canadà, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Malàsia, Egipte, Suràfrica, Nigèria, Camerun, Kènia, Hong Kong, Iraq, Chipre, Gibraltar, Menorca... Hui dia alguns d'estes territoris, ya independents, reconeixen els lligams en la Gran Bretanya a través de la Commonwealth.