Idioma yidis
El yidis (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", proenent del alt alemà mig jüdisch i transcrit al angles com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judees del centre d'Europa (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del alemà, té importants prèstams de llengües eslaves, del arameu i del hebreu (més específicament dle hebreu de Tiberiades). S'emplea habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura.
| Yidis יידיש | |
| Pronunciació: | AFI: idish |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Rúsia i molts mes països |
| Regió: | El món en general. |
| Parlants: | 3 millons |
| Rànquing: | No està entre les cent primeres |
| Família: | Indoeuropea Germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Rúsia (Regió de Óblast Autònom Hebreu) |
| Regulat per: | YIVO |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, tras la virtual erradicació de la població judea centroeuropea a causa del holocauste i la emigració per salvaguàrdia, la seu apoblació parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el hebreu -que és el idioma de les plegàries i el estudi de laTorà- és considerat sagrat.
Veja's també
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |