Llengües germàniques

Revisió de 14:35 2 ago 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Extensió de les llengües germàniques en Europa. Les '''llengües germàniques''' procedixen del territori ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Llengues germaniques.png
Extensió de les llengües germàniques en Europa.

Les llengües germàniques procedixen del territori ubicat en la part que hui ocupen Alemanya, Holanda, Bèlgica i Dinamarca i el sur dels actuals territoris de Noruega i Suècia. La primera llengua germànica documentà és el gòtic (sigle IV, "Bíblia de Wulfilas"), parlà pels gots i que pervixqué en la Península de Crimea hasda l'Edat Moderna. També molt antigues són les inscripcions en alfabet rúnic, grabaes en armes o joyes, qeu donen informació sobre atres dialectes germànics. Les llengües germàniques constituixen una rama de la família indoeuropea. En l'actualitat comprenen l'anglés, escocés, l'alemà, el baix alemà, el suec, el islandés, l'idioma danés, el neerlandés, l'afrikaans, el frisó, l'idioma noruec, el feroés i el yidis.

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis