Unió Valencianista Regional
| Agrupació Valencianista Republicana | |
|---|---|
| President | {{{president}}} |
| Líder | {{{líder}}} |
| Portaveu | {{{portaveu}}} |
| Fundació | 1930 |
| Dissolució | 1935, per integració en el Partit Valencianista d'Esquerra |
| Sèu | {{{sèu}}} |
| Ideologia política | Esquerra, republicanisme, federalisme, valencianisme |
| Afiliació internacional | {{{internacional}}} |
| Partits que la componen | {{{partits}}} |
| Web | {{{web}}} |
Unió Valencianista Regional (UVR) fon un partit regionalista valencià fundat pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba en l'any 1918.[1] Era un antic militant de la Joventut Valencianista que en 1917 en Eduard Martínez i Ferrando i Salvador Ferrandis i Luna s'havia entrevistat en Francesc Cambó. El partit conseguí el recolzament d'un sector de la burguesia financera valenciana i un sector de Lo Rat Penat, i en 1918 arreplegà els seus principis ideològics en la Declaració Valencianista, subscrita conjuntament en la Joventut Valencianista. El seu òrgan era La Correspondencia de Valencia, dirigit per Maximilià Thous i Orts.
El partit fon inaugurat en el Teatre Principal de Valéncia en un discurs d'Ignasi Villalonga en valencià, i conseguí que en 1919 es discutirà en la diputació una ponència sobre regionalisme.
Mostrava una important influència de la Lliga Regionalista i de l'Assemblea de Parlamentaris, acceptava la unitat nacional dels territoris de parla catalana, i propugnà un estat valencià en capacitat de mancomunar-se en atres en una Federació espanyola o ibèrica. Fon el bressol dels més destacat intelectuals valencianistes de la primera mitat del sigle XX: Pasqual Asins i Bayarri, Francesc Caballero i Muñoz, Enric Navarro i Borràs, Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Adolf Pizcueta i Joaquim Reig i Rodríguez.
A pesar de no obtindre èxit en les eleccions generals de 1919 ni en les municipals, tingué una certa presència en tot el Regne de Valéncia. Quan es proclamà la dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1923 una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la Lliga Regionalista, pero un sector no acceptà i s'escindí per a fundar el semanari Pàtria Nova, que també donà nom al seu grup.
Quan es proclamà la Segona República Espanyola tornà a reprendre les activitats, dirigida ara per Joaquim Reig i Rodríguez. En les eleccions municipals de 1931 conseguí un regidor en l'ajuntament de Valéncia, en la llista de les dretes, pero formà un grup municipal valencianista en dos regidors de l'Agrupació Valencianista Republicana, elegits en la llista de les esquerres.[2] Unió Valencianista participà també en les campanyes a favor de l'Estatut, pero es dissolgué en 1933, ya que el seu ideari havia segut adoptat per atres grups valencianistes.
L'Unió Valencianista Regional supongué la primera formació política formalment valencianista de la història contemporània valenciana.[1] A pesar del seu fracàs electoral,[3] de la UVR vsorgiren diferents quadros que nodririen el valencianisme de les dos dècades posteriors, i que s'adscriurien com a minories en formacions que anirien des de la Dreta Regional Valenciana o l'Agrupació Valencianista Republicana,[1] gèrmen del Partit Valencianista d'Esquerra.
Referències
Bibliografia
- Franch, Vicent (1988). Document 88, Edicions 3i4. ISBN 84-7502-227-8.