Masserof

Actualment Masserof és una partida de Xaló, en la comarca alacantina de la Marina Alta, que està situada al suroest del terme municipal.

Història

Els primers assentaments humans es remonten a la Prehistòria, com ara la Cova del Mançano en les seues figures humanes i animals de caça característics de l'estil de pintura rupestre nomenat art llevantí. També s'han trobat abundants restos de ceràmica ibèrica, i se sap que en temps dels romans va existir una vila o finca, que es considera l'orige de la posterior alqueria àrap (ubicada en el núcleu conegut com "les Cases del Masserof").

Ya en l'época cristiana, el dia 17 de març de l'any 1305 l'insigne cavaller Bernat Bou de Sarrià, senyor de Callosa d'En Sarrià, va comprar l'alqueria de Masserof, quan ya li pertanyien per adquisicions anteriors el restant de les partides que componen l'actual terme municipal de Xaló.

Entre els anys 14351440 Jaume Martorell, germà de l'excels noveliste Joanot Martorell, fon senyor de Masserof. El senyoriu l'havia rebut de son pare, Francesc Martorell, i el va perdre a causa d'un deute contret en Mateu Pujades, veí de Valéncia, conseller i tesorer real, que es va convertir aixina en el nou senyor de Masserof.

Posteriorment, Masserof va entrar a formar part de l'antiga Baronia de Xaló, la qual pertanyia al llinage dels Ixer. Precisament, hi ha constància documental del llinage d'una família de moriscs -la dels Asén- que vivia en Masserof a finals del sigle XVI. Un dels seus membres, Benet Asén, el trobem instalat en Xaló en l'any 1578, a on se'l coneixia en l'apelatiu de "fill de Masserofí" com a recordatori de la seua procedència.

En l'any 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs, Masserof i atres partides es convertixen en "llochs despoblats en los quals no y ha habitasió alguna", segons la Carta Pobla de l'any 1611. Pero, de totes maneres, el cultiu de les terres de Masserof no va quedar mai desatés perque els nous pobladors vinguts de Mallorca i Eivissa es varen obligar solemnement en la Capitulació Primera de la nomenada Carta.

Enllaços externs

Commons