Guillermo Díaz-Plaja
Guillermo Díaz-Plaja Contestí (Manresa, Barcelona, 24 de maig de 1909 - Barcelona, 27 de juliol de 1984) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la Real Acadèmia Espanyola (RAE).
Biografia
Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 25 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en Girona —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en Lleida, examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de 1927 —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en Miquel Batllori, Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en 1930 en premi extraordinari, i va marchar a Madrit a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de Ramón Menéndez Pidal.
En l'any 1932 es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el Premi Nacional de Lliteratura per Introducción al estudio del Romanticismo español (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, 1936) i en 1961 el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca (Barcelona, Destí, 1962).
Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de 1935 i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de 1972 fins a la seua jubilació en 1979.
Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de 1939 fins a 1970 l'Institut del Teatre de Barcelona i des de 1966 a 1970 l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al CSIC, a la Hispanic Society de Nova York, a la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de 1979 a 1984.
Doctor Honoris causa de les Universitats de San Marcos de Lima (1973); de Cuyo, Mendoza, Argentina (1981), i d'Estrasburc (1982).
Escrigué més de doscents títuls, entre llibres de divulgació, didàctica, poemaris, ensajos i antologies.
La seua llabor investigadora es va centrar en diverses etapes de l'història de la lliteratura, en destacats estudis sobre el Modernisme, el Romanticisme o el Barroc. Realisà anàlisis de l'obra d'autors rellevants de les nostres lletres, com Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez o Valle Inclán. Especial atenció mereixen els seus treballs sobre la figura d'Eugeni d’Ors. Atres activitats lliteràries es varen concretar en la creació d'antologies, direcció de revistes, edició de texts o la coordinació de treballs. En este camp destaca la seua Historia general de las literaturas hispánicas (Història general de les lliteratures hispàniques), en la que s'integren estudis sobre les lliteratures de les diverses llengües d'Espanya portats a terme pels més acreditats especialistes. La seua llabor didàctica realisada des de la càtedra i des dels llibres de text, va formar a vàries generacions d'estudiants espanyols i hispanoamericans.
Paralelament als seus estudis lliteraris va desenrollar la seua activitat intelectual en atres quatre grans camps: en primer lloc, les seues obres autobiogràfiques; en segon, les qüestions de l'actualitat cultural, d'orige periodístic; en tercer lloc, la lliteratura de viages, formada per ensajos sobre països dels cinc continents i, per últim, l'obra poètica que desenrolla tant un alvertent culturaliste com a intimiste. Respecte a la seua obra en català, mereixen especial atenció els seus primerencs estudis sobre el cine o sobre les vanguardes, la seua obra poètica, i el seu paper com a pont en el diàlec de les cultures espanyoles.
Fon germà de l'escritor i periodiste Fernando Díaz-Plaja (1918-2012) i de l'escritora de lliteratura infantil Aurora Díaz-Plaja (1913-2003), i pare dels periodistes María José Díaz-Plaja i Guillermo Díaz-Plaja (fill).
Obra
(Secció per completar)